salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dilluns, 31 de desembre de 2012

Felicitació d'any nou.


"El Jove Paleontòleg" desitja a tots els que entreu al blog,
 un feliç 2013.   


En la imatge hi ha el paisatge amb dinosaures (Diplodocus, Leaellynasaura, Placerias i Utahraptor) que trobareu a l'entrar al blog i unes fotos en que hi surto jo amb un Homo Floresiensis, uns ous de Titanosaure i una boca de T.Rex.

dilluns, 24 de desembre de 2012

L'aparició de l'ou amniota.

Una de les grans innovacions evolutives del període Carbonífer va ser l'ou amniota, que va permetre que els Tetràpodes visquessin permanentment a terra ferma. Aquest tipus d'ou va permetre que els avantpassats dels actuals Amniotes (rèptils,mamífers i ocells) es reproduïssin a terra ferma, ja que evitaven la dessecació de l'embrió dins l'ou.

Anatomia d'un ou amniota: Els ous dels actuals rèptils i aus , tenen una closca a la part exterior, després hi ha les membranes externa i interna, la clara de l'ou i la zona on es desenvolupa l'embrió.

L'Hylonomus podria ser la primera criatura que pongués un ou amniota. La distància entre el cap i el cos, no era molt més llarga que un dit humà. L'Hylonomus tenia un aspecte exterior semblant al dels llangardaixos moderns, però formava part d'un grup molt diferent d'Amniotes.

divendres, 21 de desembre de 2012

Salvats de l'Apocalipsi.

Ho vaig dir l'altre dia: el dia de la fi del món segons els maies no ha passat res i que només és un simple canvi d'època!!! Així que una vegada més podem celebrar el Nadal i l'Any Nou tranquils. Però he llegit en una revista de National Geographic que segons la NASA un nou meteorit impactarà a la Terra d'aquí 75 anys. Però crec que la majoria de vosaltres no caldrà que us preocupeu... 

dijous, 20 de desembre de 2012

21 de desembre del 2012. Què passarà?

Segons el calendari maia, la nostra era del món va començar el 13 d'agost del 3114 abans de Crist i acaba el 21 de desembre del 2012 després de Crist (la data maia 4 ajaw 3 kankin). 

PASSARÀ ALGUNA COSA?

INFORMACIÓ SOBRE EL CALENDARI MAIA.
Els maies tenien molts calendaris, els més importants són el calendari solar o Haab de 365 dies (igual que el calendari gregorià) i el calendari ritual Tzolkin de 260 dies. Cada 52 anys, un dels 365 dies del Haab coincideix amb dels 260 dies del Tzolkin. El calendari que comença el 13 d'agost del 3114 A.C. i acaba el 21 de desembre del 2012 D.C., s'anomena Calendari "històric" o Compte Llarg. Abans del 13/8/3114 A.C., hi va haver edats anteriors que van acabar amb un cataclisme després d'un període de 5.125 anys i 133 dies.


L'OPINIÓ DELS EXPERTS
Molts arqueòlegs opinen que el dia 21/12/2012 no serà l'Apocalipsi, sinó que s'acaba una era en que els maies i els altres pobles indígenes americans han viscut durant més de 5.000 anys i després comença una nova era sense patir cap extinció en massa. Un fet semblant al simple canvi  de calendari que cada any passa quan arriba el 31 de desembre a Occident. Amb tot, seria un error monumental considerar que la fi dels tretze  "baktuns" (5.125 anys i 133 dies) representa la fi del temps en el calendari maia o la fi del món en un sentit estricte.


Calendari maia. Com ho heu pogut veure, l'actual era del món segons la cultura maia acaba el 21/12/2012, però recentment s'ha trobat a la ciutat maia de Xultún (Guatemala) un calendari que avança el possible "Apocalipsi maia" 7.000 anys en el futur.
    
Segons crec jo, no hi haurà cap catàstrofe i, de moment, no acabarem com els dinosaures.
I vosaltres, que en penseu? 

dimarts, 18 de desembre de 2012

El període Carbonífer.

El Carbonífer és el 5è període del Paleozoic, que va començar fa 359 milions d'anys i va acabar fa aproximadament 299 M.A. El Carbonífer segueix al Devonià i precedeix al Permià. El nom d'aquest període ve dels grans jaciments de carbó, originats en aquesta època, que es troben a Anglaterra i a l'Europa de l'Oest. El Carbonífer està subdividit en 2 èpoques, el Mississipià i el Pensilvanià, encara que els seus noms correctes són Silesià i Dinantià.
Durant el Carbonífer, el confinament del carboni va conduir a l'augment de la concentració de l'oxigen de l'aire en una proporció superior al 80 % de la taxa actual. Aquest augment va produir incendis molt nombrosos i molt actius i també el gegantisme (tipus de mutació que fa que la mida dels animals augmenti dràsticament a llarg de generacions) de certs d'insectes i amfibis, animals on la mida i la capacitat d'absorbir oxigen aeri estan correlacionats.
Els continents de l'hemisferi sud van quedar aglomerats en el supercontinent Godwana. A la mateixa època, Euràsia de l'est es va ajuntar amb Europa al llarg de la línia del riu Ural. A la fi del Carbonífer la major part del supercontinent Pangea estava format, exceptuant l'Àsia Oriental, que estava separada d'altres masses continentals.

Selva del Carbonífer. Cap aquell període apareixen els arbres amb escorça. Llavors el nivell del mar era baix comparat amb el del Devonià (el període que el precedeix), el que va permetre l'extensió de vastos aiguamolls i boscos inundats a Amèrica del Nord i a Euràsia. 

diumenge, 16 de desembre de 2012

Estrenem el "Prezi" a "El Jove Paleontòleg"

El dia 16 de desembre de 2012 estrenem el primer "Prezi" a "El Jove Paleontòleg". Aquest "Prezi" explica sobre els períodes geològics de l'Eó Fanerozoic -més bé com un resum del que podeu trobar als organigrames dels períodes geològics-. 
Per poder veure aquesta primera presentació i per saber més coses sobre el "Prezi" cliqueu l'enllaç que deixat aquí baix.

dimecres, 12 de desembre de 2012

Extinció del Devonià superior

L'extinció del Devonià superior és una de les cinc grans extincions de la història de la Terra. Aquesta extinció massiva va ocórrer al límit que marca l'inici de l'última part del període Devonià, l'estatge geològic Famennià, fa uns 364 milions d'anys. Gairebé tots els peixos àgnats van desaparèixer sobtadament. Es sospita que un refredament global va ser la causa principal de la gran extinció, però  de totes maneres podríem trobar diversos llocs amb una col·lisió de meteorit. A més, sembla que no es va tractar d'una única extinció massiva, sinó d'una sèrie d'esdeveniments relacionats. De fet, sembla tractar-se de 3 extincions al llarg d'un període de 3 M.A.

Els àgnats encara no estan extingits,- perquè encara sobreviuen les llamprees-, que tenen la boca en forma de ventosa.


Dels Sarcopterigis (peixos amb aletes lobulades), que eren uns dels peixos més comuns del Devonià i el Carbonífer, només queden unes poques espècies. Entre elles hi ha el celacant, un fòssil vivent (espècie molt antiga que no ha canviat gens en milions d'anys).
   

dijous, 6 de desembre de 2012

Jaciments on s'han trobat pistes de la transició a terra ferma.

1:L'illa Ellesmere.
Les restes fòssils del Sarcopterigi Tiktaalik, el que vulgarment és anomenat "Peix-Tetràpode", es van trobar en els paisatges gelats de l'Àrtic Canadenc l'any 2006. En ells s'hi combinaven tant característiques dels primers Tetràpodes i com dels Sarcopterigis. Encara que ja es coneixia bé la relació evolutiva entre les 2 races, no existia una bona documentació fòssil d'elements importants dels Tetràpodes, com una mena de baula perduda.
2: Fiords de Grenlàndia.
A finals de la dècada del 1890 es van trobar fòssils de Tetràpodes en un turó remot de Grenlàndia oriental., però van haver de passar més de 50 anys perquè les troballes tinguessin importància.
Allà es van trobar l'Ichthyostega i l'Acanthostega. Aquests descobriments han capgirat la imatge que es tenia sobre l'evolució. Aquests fòssils deixen clar que les potes dels Tetràpodes van evolucionar en un principi com una adaptació per sobreviure a l'aigua, i no per arrossegar-se per terra, com es creia abans.
Els paleontòlegs es van donar una sorpresa al descobrir en la preparació detallada de la pota posterior al veure els seus 4 dits ben desenvolupats i els altres 3 apinyats. Aquests descobriments proven de que la disposició en 5 dits dels actuals Tetràpodes moderns es van desenvolupar més tard.
  

dimecres, 5 de desembre de 2012

Els primers vertebrats terrestres

Tradicionalment s'assumeix que els primers Tetràpodes apareixen en hàbitats d'aigua dolça de tipus aiguamoll cap a finals del Devonià, fa poc més de 360 M.A. A finals d'aquest període, les plantes terrestres s'havien adaptat als hàbitats d'aigua dolça, permetent un nou tipus d'ecosistema en aquell ambient, amb cadenes alimentàries cada cop més complexes, cosa que va produir noves oportunitats evolutives. Els tetràpodes primitius van evolucionar des dels peixos d'aletes lobulades (Sarcopterigis).
Els primers Sarcopterigis com el Panderichthys van evolucionar cap a formes a l'Eusthenopteron, que podia respirar aire i vivia en pantans superficials. El seu parent Tiktaalik, tenia unes aletes que eren similars a potes que podien dur-lo ocasionalment a terra ferma. Els primers Tetràpodes no eren terrestres. Les primeres formes terrestres confirmades es coneixen a partir del Carbonífer inferior, uns 20 milions d'anys més tard. No obstant això, les varietats més primitives pogueren haver passat períodes breus fora de l'aigua i probablement utilitzaven les seves potes tosques per obrir-se camí a través del fang. Entre els primers tetràpodes hi havia l'Acanthostega amb peus que tenien 8 dits i l'Ichthyostega, que va desenvolupar membres forts que li permetien desplaçar-se per terra.


Línia evolutiva dels Sarcopterigis i els primers Tetràpodes. L'actual celacant, està adaptat a l'aigua, a l'igual que els seus avantpassats: el Panderichthys i l'Eusthenopteron. El Tiktaalik vivia junt a la vora dels rius i llacs, l'Acanthostega freqüentava els ecosistemes aquàtics i l'Ichthyostega, de potes més robustes, vivia períodes breus a la terra.   

Els actuals Dipnous o peixos pulmonats estan proveïts d'una forma primitiva de pulmó. Els Dipnous que viuen en ambients secs poden enterrar-se al fang, envolten el cos d'una coberta mucosa i fan servir la seva bufeta natatòria per respirar fins que el medi torni a tenir l'aigua suficient. 

Vídeo sobre els últims descobriments de Tetràpodes del Devonià. Aquests nous descobriments fets als E.E.U.U. i a Grenlàndia canvien tot el que se sap sobre quan i com els animals van colonitzar la terra. Gràcies també a aquestes troballes sabem que els primers Tetràpodes van desenvolupar primer les potes a l'aigua i després van passar a terra ferma i no que els peixos van sortir de l'aigua i es van adaptar desenvolupant pulmons i potes com s'ha cregut sempre.     


dimarts, 27 de novembre de 2012

L'Origen dels taurons.

Els taurons, com ja sabeu, són uns peixos cartilaginosos (amb esquelet de cartílag) depredadors amb 470 espècies repartides en més de 80 gèneres. Avui parlarem de l'origen dels taurons. Les proves de l'existència de taurons es remunten a fa més 450-420 M.A., al període Ordovicià. Les primeres restes de taurons descobertes només són algunes escates i els paleontòlegs no estan d'acord que aquestes escates pertanyin a taurons autèntics. Les escates de tauró generalment acceptades daten de fa uns 420 M.A., al Silurià. Els primers taurons tenien una aparença molt diferent a la dels moderns. La majoria de taurons moderns tenen els seus orígens fa aproximadament uns 100 milions d'anys (període Cretaci).

Taurons primitius, com el Falcatus, tenien estranyes estructures al cap que probablement servien per a l'exibició en l'època de zel.
El Megalodon, que va viure al Miocè, fou el més gran de la família dels taurons. Amb la seva mida i la seva habilitat depredadora, era capaç de caçar balenes.


dilluns, 26 de novembre de 2012

ÚLTIMA HORA: nous dinosaures descoberts a l'Argentina i a Espanya

Font de les notícies: RTVE.

Notícia número 1: S''exhibeix a Buenos Aires, la capital d'Argentina, un nou dinosaure carnívor descobert a la Patagonia. El nou exemplar s'anomena Austroraptor o "carnívor austral", està emparentat amb el Velociraptor asiàtic, va viure fa 70 M.A. i feia quasi 6 metres de llarg.

Noticia número2: Identifiquen al jaciment de Galve (Terol) el dinosaure herbívor més petit de la Península Ibérica. Aquest exemplar és diu Gideonmantellia i va viure fa 130 M.A. Els científics han identificat a l'animal a partir de l'estudi de més de 100 ossos d'un sol dinosaure. Aquest animal era un petit dinosaure Ornitòpode, l'exemplar trobat era jove, pesava 20 kg i feia 2 m de llargada.

Més noticies: Troben una possible petjada de dinosaure en un complex de la NASA.
Nous fòssils als Pirineus reforcen la teoria de l'asteroide que va extingir als dinosaures.
El "Cerro de los Batallones" (Comunitat de Madrid), un jaciment únic per a la paleontologia perquè s'han  trobat restes molt ben conservades de Tigres de dents de Sarbre i altres mamífers carnívors.

I moltes més a la pàgina de notícies de paleontologia de RTVE.


Austroraptor.

Gideonmantellia.

divendres, 23 de novembre de 2012

Altres utilitzacions del terme dinosaure.

El terme "dinosaure" s'utilitza per a referir-se a aquests grans i robustos Arcosaures, però també s'utilitza de manera informal per a  descriure altres rèptils prehistòrics que tot i així no són dinosaures.

1: Dimetrodon. El Dimetrodon és un gran depredador que va viure al Permià (en aquella època encara no existien dinosaures). Encara que s'utilitza el terme "dinosaure" popularment per aquesta criatura, aquest monstre amb una vela al llom no és un dinosaure, és un Sinàpsid, un tipus de rèptils que estan més a prop dels mamífers que dels dinosaures.

Esquelet de Dimetrodon. Com es coneix col·loquialment com un dinosaure, és el Sinàpsid més conegut, tot i que hi ha altres Sinàpsids menys coneguts que s'assemblen més als mamífers i que ja no es coneixen popularment com dinosaures. Jo he posat el Dimetrodon a l'apartat de Sinàpsids de la pàgina de las descripcions de mamífers prehistòrics del blog.


2: Els Pterosaures. Els Pterosaures són un grup d'Arcosaures que podien volar i eren de sang calenta i eren capaços de volar fins i tot millor que les aus. Durant l'era Mesozoica van ser els amos del cel. Sorprenentment són parents pròxims dels dinosaures, encara que realment no ho són.

El Quetzalcoatlus tenia una mida semblant a la d'un dinosaure , feia una envergadura de 11 o 12 metres. Com els Pterosaures estan relacionats amb els "dinos", al blog he posat les descripcions dels Pterosaures amb les dels dinosaures.

3: Els rèptils marins. Els Ictiosaures, els Plesiosaures i els Mosasaures van ser els amos dels mars durant l'època dels dinosaures. Encara que van ser grans rèptils del Mesozoic, no eren dinosaures.  A més, els Plesiosaures van evolucionar a partir d'uns rèptils semblants als llangardaixos i semi-aquàtics anomenats Notosaures i els Mosasaures. Estan emparentats amb els llangardaixos varans (com el dragó de Komodo) i les serps. Això vol dir que estan més lluny evolutivament dels dinosaures que els Pterosaures.

Tribu d'Ictiosaures. A l'igual que els Pterosaures, he posat els Plesiosaures , Mosasaures i Ictiosaures amb els dinosaures en aquest blog, encara que, com heu pogut veure amunt, estan allunyats evolutivament dels "dinos". En canvi, de l'altre grup de rèptils marins prehistòrics, els Ictiosaures amb forma de peix i vivípars, encara avui no se sap quina és la seva relació amb altres rèptils ni els seus orígens.
  

dimecres, 21 de novembre de 2012

Què vol dir Gnatostomat?

Els Gnatostomats (Gnathostomata) són un grup d'animals vertebrats proveïts de mandíbules articulades. El grup tradicionalment es considera una superclasse i s'hi inclouen les classes més conegudes dels peixos, els amfibis, els rèptils, els ocells i els mamífers. Altres característiques distintives dels Gnatostomats són les beines de mielina al voltant de les neurones i un sistema immunitari amb capacitat d'adaptar-se. Aquest grup de vertebrats van aparèixer a l'Ordovicià i van ser comuns en el Devonià.


CRANIS I ESQUELETS DE DIVERSOS GNATOSTOMATS

Dunkleosteus (Placoderm).

Acantosthega (amfibi).

Gorgonòpsid (Sinàpsid).

Diplodocus (dinosaure).

Orca (mamífer).




dilluns, 12 de novembre de 2012

Els Placoderms.

Els Placoderms van ser els primers gnatostomats o animals vertebrats amb mandíbules articulades. Van aparèixer a finals del Silurià, fa uns 410-400 M.A. i van desaparèixer a finals del Devonià fa uns 370-360 M.A. Els Placoderms eren uns peixos cuirassats, i el seu origen i la seva relació amb l'evolució dels Condrictis o peixos cartilaginosos és encara un enigma per als especialistes.
Dels diversos ordres de placoderms, el més important és l'ordre dels Artrodirs (Athrodira), que representa el 60% de tots els fòssils de Placoderms descoberts. Al blog podreu trobar els Placoderms Bothriolepis, Materpiscis i Dunkleosteus.


Entre les espècies destacades de Placoderms Artrodirs hi ha el Pterichthyodes, el Bothriolepis, el Lunaspis, el Guemuendina i el Dunkleosteus, el més gran dels Placoderms i el terror dels mars del Devonià. A dalt, un Pterichthyodes.
     

dijous, 8 de novembre de 2012

Fotos de l'exposició de dinosaures de Tarragona.

Avui posaré les fotos de l'exposició de dinosaures i de l'home de Neandertal que la feien els dies 3 i 4 de novembre a Tarragona. Recordeu que a partir del 10 de novembre podeu anar-la a veure al Fòrum de Barcelona i durant 2 mesos i que per saber-ne més, us he deixat la web de l'exposició prehistòrica a l'article que vaig fer el divendres.



Visió general de l'exposició.


Més fotos de la mostra de dinosaures a la pàgina de fotos.

dilluns, 5 de novembre de 2012

El període Devonià

El període Devonià és un període geològic del Paleozoic, segueix al Silurià i precedeix al Carbonífer i va començar fa 416 M.A. i va acabar 359 M.A. Durant el Devonià, els primers peixos van desenvolupar potes i van començar a caminar sobre terra ferma convertits en els primers amfibis, i els primers artròpodes també van començar a ocupar els hàbitats terrestres. Les primeres plantes amb llavors es van escampar per terra ferma, formant immensos boscos. Al mar, els peixos es van diversificar i van sorgir els taurons, els peixos Sarcopterigis i els primers peixos ossis. Apareixen els Ammonits i abunden els Trilobits, els braquiòpodes i els grans esculls de coralls. L'extinció de finals d'aquest període va tenir un impacte sever en la fauna marina. La paleogeografia estava  dominada per el supercontinent Gondwana al sud, el continent de Sibèria al nord i el petit supercontinent d'Euramèrica al centre. El període rep el nom de la localitat anglesa de Devon, on els afloraments del Devonià són més comuns. El Devonià és coneix com l'Edat dels Peixos. Mentre que els peixos van tenir un desenvolupament major i havia altres formes de vida més comuns.   

La setmana següent parlarem dels Placoderms, els peixos més comuns del Devonià.
I d'aquí 2 setmanes, de l'origen dels taurons, que van aparèixer també en aquest període.

divendres, 2 de novembre de 2012

Exposició de dinosaures i Homes de Neandertal a Tarragona.

A Tarragona, al Palau Firal i només el dissabte 3 de novembre i el diumenge 4, es pot veure una exposició sobre dinosaures i els Homes de Neandertal única arreu del món, una mostra de 20 dinosaures i els homes prehistòrics a mida real! L'exposició arriba després de passar per Bèlgica, França entre altres països. La mostra està dirigida a tota la família. A banda, de la part més museística, els nens i les nenes podran gaudir d'una pel·lícula sobre els temps prehistòrics o bé fer d'arqueòleg en unes excavacions, realitzar un taller de pintures rupestres o bé participar en el gran joc de la Prehistòria, obtenint al final un diploma acreditatiu. La pròxima parada de l'exposició serà al Fòrum de Barcelona des del 10 de novembre i durant 2 mesos.
Horaris de l'exposició: de 10 del matí a 8 del vespre.
Preu de l'exposició: Adults 9 euros i nens de 3 a 12 anys 6 euros.
Aquí teniu la web de l'exposició per a més informació:http://www.dinosaure-expo.com/

NOMÉS 2 DIES!!!!
T'HI ESPEREM!!!!!

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Origen dels peixos

Els primers peixos que van nedar en les aigües del Paleozoic Inicial eren molt diferents dels peixos moderns. Eren criatures d'aspecte estrany, sense mandíbula ni dents, que s'anomenen agnats. Els més primitius no tenien aletes aparellades i són parents llunyans dels agnats actuals. El cap i el pit de moltes espècies primitives estaven coberts de plaques grosses protectores, d'un material porós semblant als ossos, amb un reg sanguini i que es podien reparar fàcilment.

Què són els agnats?
Dels agnats, o peixos sense mandíbula en queden unes 40 espècies. Ponen els ous a l'aigua dolça i, els adults viuen al mar. Fan vida de paràsits, fent servir la boca com una ventosa i les seves dents còrnies. Tenen un cos allargat semblant al d'una anguila de fins a 1 metre, tenen un esquelet cartilaginós, com els taurons. El seu registre de fòssils es remunta al Cambrià.

Els primers fòssils primerencs d'agnats (Eryptichius i Astraspis) els va trobar el paleontòleg americà Charles Walcott a finals de 1890, en les arenisques de Harding, a l'estat de Colorado, corresponent a l'Ordovicià final. Però els fòssils més complets son els del Sacabambaspis, de Bolívia.

L'Astraspis, un peix primitiu de l'Ordovicià

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Extinció de finals de l'Ordovicià

L'Extinció de finals de l'Ordovicià fou el tercer fenomen més gran d'extinció massiva de la història de la Terra en termes de percentatges de gèneres extints i el segon més gran en la pèrdua de vida en general, també marca la frontera entre l'Ordovicià i el Silurià.  Els braquiòpodes, bivalves, equinoderms, briozous i els coralls varen ser especialment afectats. La teoria més acceptada, és que l'extinció va començar a causa de l'inici d'un llarg període glacial, potser la glaciació més severa de l'Eó Fanerozoic.
També hi ha una teoria molt interessant, suggerida per científics de l'Universitat de Kansas (E.E.U.U.) i la NASA, que explica que l'extinció podria haver estat provocada per un esclat de raigs gamma originat en una supernova a 6.000 anys llum de la Terra.



Quan va ocórrer l'extinció de l'Ordovicià, els peixos
eren molt primitius, poc comuns i preses del Euriptèrids.
Aquí hi ha un exemple: el Bothriolepis.


Exemple de raigs gamma

dijous, 18 d’octubre de 2012

Els Euriptèrids

Els Euriptèrids o Escorpins marins, són un grup extingit d'artròpodes emparentats amb els aràcnids (aranyes i escorpins). Són els artròpodes més grans que mai han existit. Menjaven peix. Els més grans feien fins a 2 metres de llargada, però la majoria d'Euriptèrids feien menys de 20 centímetres.
Un exemple d'Euriptèrid posat en aquest blog és el Pterygotus, de 2 m de llarg.

Fòssil de dos petits Euriptèrids.
Els Euriptèrids van ser molt comuns a l'Ordovicià i al Silurià.
L'únic depredador que tenien era l'Orthocon (parent del calamar).


Els Euriptèrids apareixen al documental "Monstres Marins" de "Caminant entre Dinosaures", on l'explorador Nigel Marven, s'hi enfronta .
També troba aquests monstres ponent els ous a terra ferma i devorats per un Orthocon.
Aquí podem veure un Euriptèrid agafat per les mans d'en Nigel.

divendres, 12 d’octubre de 2012

Trilobits i Ammonits

Els trilobits són una classe d'invertebrats artròpodes que van aparèixer al Cambrià, la majoria dels trilobits van desaparèixer en l'extinció de finals del Devonià, els trilobits supervivents, anomenats proètids, ho van fer en la gran extinció del Permià Final. El seu nom significa "tres lòbuls" en llatí. Els trilobits són molt coneguts, i possiblement siguin el segon grup d'animals extingits més cèlebre, després dels dinosaures. N'existeixen unes 17.000 espècies.


Dibuix amb varies espècies de trilobits.




Els ammonits són uns cefalòpodes extingits dels quals s'han trobat fòssils excel·lents, i sovint és possible relacionar la capa de roca on es troben amb un període determinat. S'assemblen físicament al Nautilus però estan emparentats amb els calamars, les sípies i els pops (Coleoïdeus). Les seves closques fòssils tenen espirals aplanades, la seva forma espiral dona el nom d'aquests animals, ja que les closques semblen unes de les banyes del déu egipci Amón, que tenia banyes com les d'un boc (mascle de la cabra).


Fòssil de 2 ammonits

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Nou joc d'en Miquel Crusafont.

Aquesta setmana s'estrena a la web http://www.personatgesenjoc.cat el joc sobre el paleontòleg català Miquel Crusafont, un dels més reconeguts en la seva disciplina. En aquest joc podràs recollir fòssils i després reconstruir animals prehistòrics al laboratori. Itineraris del joc: l'Estació de França, l'excavació a Can Llobateres, l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1929, Sabadell, excavació a Can Llobateres (2), la Guerra Civil, el Jardí Botànic, el documental sobre paleontologia d'en Miquel, l'espai exterior, el concert dels Beatles a Barcelona i la inauguració del Museu de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont. A dalt he deixat l'enllaç de la web on està el joc.


Logo del joc.



Animals per a reconstruir al joc.


Hipparion

Jiràfid 

Deinotherium


Hispanopithecus (o Driopithecus) laietanus.

Homotherium, de la família dels tigres de dents de sarbre,.
En la imatge està atacant a un Gliptodont.

dilluns, 24 de setembre de 2012

L'Era Paleozoica

L'era paleozoica va durar des de l'explosió Cambriana fa 540 M.A., fins fa 248 M.A. , quan va ocórrer la gran extinció de finals del Permià. Es divideix en els períodes Cambrià (540-505 M.A.), Ordovicià (505-438 M.A.), Silurià (438-408 M.A.), Devonià (408-360 M.A.), Carbonífer (360-280 M.A.) i Permià (280-248 M.A.). En el Cambrià va ocórrer la gran explosió de vida, en l'Ordovicià van aparèixer les primeres plantes, al Silurià van aparèixer peixos amb mandíbula i els insectes, al Devonià van aparèixer els taurons i els primers animals vertebrats terrestres, els amfibis. Els rèptils van aparèixer al Carbonífer i van començar la seva dominació de la Terra al Permià. Al Permià tots els continents actuals, estaven units en el "super-continent Pangea".

Als períodes Ordovicià i Silurià, el depredador principal era aquest calamar gegant anomenat Orthocon.

Al Devonià, el Dunkleosteus era el rei dels peixos. Menjava altres peixos placoderms, que estaven cuirassats.

La reina dels cels del Carbonífer era la libèl·lula gegant Meganeura, que era tan gran com una àguila!!!

El Postosuchus, el Dimetrodon i l'Inostrancevia eren els rèptils carnívors més grans de finals de l'era Paleozoica.

dilluns, 17 de setembre de 2012

L'Explosió de vida del Cambrià

L'explosió de vida Cambriana és en termes geològics, l'aparició sobtada d'éssers vius complexos i multicel·lulars entre fa 540 i 532 milions d'anys. Aquest periode mostra en el registre fòssil, l'aparició de molts organismes multicel·lulars, entre ells, el primer vertebrat, anomenat Myllokunmingia. Aquesta aparició "explosiva" va provocar que hi hagués més organismes que abans del Cambrià. El científics han nombrat al període abans d'aquesta explosió de vida amb el nom de Precambrià. En aquest període, van sorgir algunes de les primeres formes de vida (podeu veure L'Origen de la vida i Els Ediacarians).


El Trilobites va ser una de les criatures més comunes després de l'explosió cambriana i fins al Permià.




Els primers vertebrats eren peixos primitius, com el Haikouichthys i el Myllokunmingia.


L'Anomalocaris va ser el primer depredador de l'història de la Terra i també el carnívor suprem de l'ecosistema del Cambrià.
       

Objectius del bloc

El bloc d'El Jove Paleontòleg està pensat especialment perquè els nens apreguin a través de descripcions, fotos i videos el fascinant món dels dinosaures i recomanar-los llibres per llegir i museus on anar.

dimecres, 12 de setembre de 2012

Els dinosaures de l'avi.

El meu avi té gallines al seu hort. Les gallines, com tots els ocells, són descendents dels dinosaures. Aquí compararé les gallines amb espècies de dinosaures.



COMPARACIÓ GALLINES-DINOSAURES



Les gallines de l'hort estan en  gàbies agrupades en grups. En els ocells, viure en grup significa protecció contra els depredadors.

Ramat d'Iguandonts.
En els dinosaures herbívors, especialment si eren petits, passava el mateix. Mentre alguns dinosaures pasturaven, altres vigilaven  per si venia algun depredador.




Aquestes gallines velles no tenen gairebé plomes al coll, se'ls cauen quan es fan grans.

Sinosauropteryx.
Aquestes gallines s'assemblen molt als dinosaures emplomallats, amb el que respecte a les plomes. Aquests dinosaures, com el xinès Sinosauropteryx, tenien un plomall primitiu semblant al de les gallines velles.


                                      
Les gallines tenen cresta. Els galls la tenen més alta. En moltes espècies d'ocells, les crestes són més atractives en els mascles per atreu-re a les femelles durant l'aparellament.

Parella de Ceratosaurus.
Alguns dinosaures tenien també protuberàncies per atreu-re femelles, per reconèixer a una espècie diferent o per diferenciar els sexes. Un exemple és el carnívor Ceratosaurus, les banyes del qual, com eren massa fràgils per atacar, podien servir per comunicar-se entre ells.

Mascle Majungasaurus.
Femella Majungasaurus.
El dinosaure carnívor de Madagascar Majungasaurus tenia una diferència entre mascles i femelles en el cap. El mascle tenia una gran cresta i carúncules facials, mentre que la femella tenia una cresta petita o no en tenia.