salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dimecres, 30 de gener de 2013

Jaciments del Cisuraià i el Guadalupià.

1: Bromacker (Alemanya). 
Aquest ric jaciment del Permià Cisuralià va ser descobert la dècada del 1980 a prop de Bromacker (Alemanya). Als dipòsits de sorra i fang del que havia estat una planura al·luvial elevada solcada per rius petits fa 290 M.A., s'han trobat restes abundants de Tetràpodes ben conservades.
Moltes d'aquestes espècies apareixen únicament en aquest jaciment, però hi ha alguns animals que s'han trobat en altres parts del món. Uns exemples d'aquests tipus d'animals són els amfibis terrestres Diadectes i Seymouria i els Pelicosaures amb vela dorsal Dimetrodon i Edaphosaurus, que s'han trobat també a la formació rocosa de "Reds Beds" (Texas, E.E.U.U.).
Un dels animals més interessants de Bromacker és l'Edibamus, un herbívor de 25 cm, que és el rèptil bípede més antic que es coneix fins ara i que era capaç de corre amb les seves llargues potes posteriors.
Les restes del Dimetrodon s'han trobat tant a jaciments nord-americans com europeus i s'han trobat esquelets complets.  Altres Pelicosaures que s'han trobat als 2 continents són l'Edaphosaurus, l'Ophiacodon i el Sphenacodon.

Els Seymouriamorfs eren un grup d'Antracosaures Reptiliforms entre els quals figuraven formes terrestres i aquàtiques, totes carnívores.
2: Mines de carbó de Queensland i Nova Gales del Sud (Austràlia).
Les mines de carbó d'Austràlia produeixen més de 350 milions de tones de carbó a l'any. Aquestes vetes de carbó de 30 metres tindrien una profunditat de 300 metres abans de la sedimentació i tarden uns 300.000 anys en formar-se. En aquestes mines s'han trobat restes de plantes prehistòriques d'un bosc pantanós del Permià.
La jungla permiana estava dominada per les falgueres Pteridospermatofitines o falgueres amb llavors de la mida d'arbres, com el Glossopteris i el Gangamopteris, junt amb algunes coníferes, Licopodiàcies i Equisetaceae. Encara que hi havia una abundant vegetació, havia pocs Tetràpodes terrestres herbívors i també hi havia una escassa varietat d'insectes.

Fulles de Glossopteris. Les fulles d'aquesta falguera gegant de 4 metres són allargades i amb un nervi central prominent.
       
  

dilluns, 21 de gener de 2013

Animals del Permià

A l'anar minvant la glaciació del Carbonífer, van pujar les temperatures, i  va començar una nova guerra entre les diferents classes de Tetràpodes pel predomini a terra ferma. Va ser en aquella època quan es va desenvolupar una fauna totalment terrestre i van aparèixer els primers grans herbívors i carnívors terrestres.
Als rius, llacs i aiguamolls del Permià els principals depredadors eren els amfibis Temnospòndils semblants als cocodrils, com l'Eryops de 2 m de llargada, que compartien el medi amb els Lepospòndils més petits i diversos tipus de peixos. Alguns amfibis Seymouriamorfs i Diadectomorfs vivien tot el temps a terra ferma.
En aquell període, els rèptils van arribar a tenir una mida gran per primera vegada i van començar a representar una amenaça als amfibis terrestres. La majoria dels Amniotes de llavors formaven part dels Sinàpsids, ja que al Permià els avantpassats dels mamífers van prosperar més que en cap altre període.  Els Pelicosaures es van extingir a finals del període, però alguns tipus de Teràpsids van sobreviure fins al Triàsic. Entre els altres rèptils, hi havia Diàpsids arborícoles, els grans Anàpsids Pareiasàurids i els Proterosúquids, els primers Arcosaures.
Els dipòsits marins Permians són rics en fòssils de mol·luscs, equinoderms, Trilòbits, que es van extingir en aquest període i Ammonits, que van desaparèixer al Cretaci.
    
Els Sinàpsids carnívors van els primers que van desenvolupar dents canines especialitzades per matar. I alguns tenien dents de sabre.


divendres, 18 de gener de 2013

Exposició de dinosaures i Home de Neandertal a Reus.

Recordeu l'exposició DINOSAURES I L'HOME DE NEANDERTAL que va estar a Tarragona el primer cap de setmana de novembre i que després va estar a dos mesos a Barcelona? Si encara no l'heu anat a veure o no heu vist les fotos al meu blog, aquest cap de setmana (19 i 20 de gener de 2013) podeu anar a veure-la a la fira de Reus.
Recordeu que a més de la part més museística, hi ha una pel·lícula sobre els temps prehistòrics i tallers d'arqueòleg i de pintures rupestres per a nens, i els infants també poden participar en el gran joc de la Prehistòria.
Els horaris són de les 10 del matí a les 8 del vespre i el preu de l'exposició és de 9 euros per als adults i 6 euros per als nens de 3 a 12 anys.

NOMÉS 2 DIES!!!!!
T'HI ESPEREM!!!!!!!

Foto de les 3 reconstruccions de mamuts de l'exposició, aquesta fotografia només la pots trobar en aquest article i no hi és amb les altres a la pàgina de fotos del blog.


dilluns, 14 de gener de 2013

El període Permià

El Permià és l'últim període del Paleozoic, va començar fa uns 299 milions d'anys i va acabar fa uns 251 M.A. i segueix el Carbonífer i està seguit pel Triàsic. El final d'aquest període està marcat per l'extinció en massa més mortífera de l'Eó Fanerozoic, que s'anomena Extinció Permiana i que va acabar amb gairebé tots els animals ( fins a un 96 % de totes les espècies marines i un 70 % de les espècies de vertebrats terrestres). El nom Permià ve dels jaciments del mateix període que es troben al Territori de Perm (Rússia) i el nom va ser encunyat pel geòleg escocès Roderick Murchison. Els jaciments permians consisteixen majoritàriament de  plataformes continentals i d'aigües marines someres.
El Permià es divideix en 3 èpoques principals: Cisuralià o Inferior, Guadalupià o Mitjà i Lopingià o Superior. El Cisuralià es divideix en les etapes del Asselià, el Sakmarià, l'Artinskià i el Kungurià. El Guadalupià es divideix en Roadià, Wordià i Capitanià. I el Lopingià es divideix en Wujiapingià i Txangsingià.
PALEOGEOGRAFIA DEL PERMIÀ

Durant el Permià, totes les grans masses terrestres de la Terra excepte algunes zones de l'Àsia oriental estaven agrupades en el supercontinent Pangea, que vorejava l'equador i arribava fins als pols i també existia un sol i gegantesc oceà anomenat Pantalassa. Com que hi havia moltes zones molt allunyades del mar i probablement no hi havia gaires precipitacions, els deserts eren molt comuns a Pangea. Aquestes condicions seques afavorien les Gimnospermes, plantes amb les llavors dins una coberta protectora. També van aparèixer durant aquest període les coníferes actuals, el ginkgo i les ciques.

Les Gimnospermes són unes plantes en que les seves llavors no estan protegides per un fruit , si no que queden lliures en una pinya o estructures semblants. Un exemple molt comú de Gimnospermes són els pins.

Mapa del Permià. Aquí es pot veure molt bé que totes les masses continentals actuals estan unides en una sola massa continental que s'estén de pol a pol. Gairebé tota l'altra meitat de la Terra està formada per l'oceà Pantalassa. 


dimarts, 8 de gener de 2013

Glaciació de finals del Carbonífer.

Fa uns 320 M.A. la Terra es va sumir en una era Glacial al refredar-se el clima global respecte a la temperatura càlida que hi havia a mitjans del Carbonífer, amb el qual es van formar glaceres de muntanya. En aquella època, els continents d'Amèrica del Sud, Àfrica, l'Antàrtida i Austràlia estaven apinyats. Els centres de gel que es van formar en cada una de les masses terrestres van acabar per unir-se en un sol mantell de gel enorme, d'uns 70 kilòmetres quadrats. El centre principal de la superfície de gel ocupava el sud d'Àfrica i l'Antàrtida. Alguns dels indicis més clars d'aquesta glaciació es troben a Sudàfrica, on el mar interior de Karoo separava el mantell de gel de les terres altes del nord del cinturó muntanyós del Cap i l'altiplà de les Malvines al sud. El canvi climàtic del Permià Cisuralià o inferior va provocar el desglaç del mantell de gel. A finals del Permià només quedaven alguns casquets glacials petits a les terres altes del sud d'Àfrica i de l'Antàrtida.

A Karoo (Sudàfrica) s'han trobat blocs de roca que indiquen de que les glaceres s'estenien més enllà de la terra ferma. Aquí hi ha representat un iceberg flotant a l'aigua.

Als sediments de fa 300 M.A. de Karoo no s'ha trobat cap fòssil d'animal, però es possible que en aquella època hi visquessin Amniotes primitius, entre ells Pelicosaures, avantpassats dels mamífers actuals que van aparèixer al Carbonífer i van viure fins a finals del Permià. Un exemple és el Ophiacodon, del qual en podem veure  l'esquelet en aquesta imatge.

divendres, 4 de gener de 2013

Jaciments del Carbonífer

1: Joggins (Canadà).
Alguns dels rèptils més antics del món s'han trobat a les soques d'arbres cremats del jaciment de carbó del Carbonífer Pensilvanià de Joggins a la zona canadenca de Nova Escòcia. A la dècada del 1820 es van trobar aquests arbres, que podien arribar fins a 6 metres en aquella zona, però el que li va donar la fama internacional al jaciment va ser el descobriment del primer petit Tetràpode semblant a un llangardaix, anomenat Hylonomus, per en William Dawson i en Charles Lyell l'any 1852. Fa 313 M.A., Joggins estava a prop de l'Equador. En els seus pantans i maresmes creixia vegetació de selva humida tropical i les seves planures fluvials estaven cobertes de coníferes. En aquella antiga selva hi vivien molts Tetràpodes, Artròpodes tan petits com grans i els primers cargols terrestres. S'ha trobat un total de 148 espècies.
2: Nyrany (República Txeca).
A finals del segle XIX es van extreu-re més de 700 Tetràpodes fòssils en els dipòsits de carbó del Carbonífer de Nyrany, a la República Txeca. Entre els milers de fòssils hi ha restes de plantes gegants i insectes primitius i també més de 20 espècies de Tetràpodes, amb representacions de la majoria dels grups de vertebrats terrestres de l'època. Entre aquests Tetràpodes hi ha diversos amfibis primitius dels grups dels Antracosaures, els Temnospòndils, els Microsaures, un Lepospòndil amb aspecte de serp i 3 Amniotes primitius. Un d'aquests Amniotes és l'Archaeothyris, un dels primers Sinàpsids, una classe que evolucionaria als mamífers. Un habitant molt interessant dels pantans de Nyrany és el Branquiosaure, doncs s'han trobat varis adults que conserven el seu cos juvenil semblant al d'un capgròs, amb brànquies externes i aletes caudals carnoses.

El Petrolacosaurus s'ha trobat en un jaciment també del Carbonífer de Kansas (E.E.U.U.).

L'Arthropleura i els seus parents eren els herbívors més comuns i de major èxit del Carbonífer. 


dimarts, 1 de gener de 2013

Començament del 2013 a "El Jove Paleontòleg"

"El Jove Paleontòleg", el blog sobre dinosaures i paleontologia en català, comença el 2013 ampliant el  blog.
Començaré a redactar les pàgines de museus, recomanacions de llibres, DVD'S i altres articles relacionats amb la paleontologia-arqueologia, i glossari. També continuaré ampliant les descripcions de dinosaures, descripcions de mamífers prehistòrics, descripcions d'altres animals antediluvians, enllaços de Paleontologia, les meves fotos, vídeos de Youtube, els powerpoint/vídeos, les presentacions amb prezi i els organigrames i per acabar, cada mes posaré una foto diferent que l'anomenaré  " imatge del mes".
38 països ja han visitat "El Jove Paleontòleg".
 Anima't a entrar-hi i, si et ve de gust, deixa el teu comentari.