El període Permià

El Permià és l'últim període del Paleozoic, va començar fa uns 299 milions d'anys i va acabar fa uns 251 M.A. i segueix el Carbonífer i està seguit pel Triàsic. El final d'aquest període està marcat per l'extinció en massa més mortífera de l'Eó Fanerozoic, que s'anomena Extinció Permiana i que va acabar amb gairebé tots els animals ( fins a un 96 % de totes les espècies marines i un 70 % de les espècies de vertebrats terrestres). El nom Permià ve dels jaciments del mateix període que es troben al Territori de Perm (Rússia) i el nom va ser encunyat pel geòleg escocès Roderick Murchison. Els jaciments permians consisteixen majoritàriament de  plataformes continentals i d'aigües marines someres.

El Permià es divideix en 3 èpoques principals: Cisuralià o Inferior, Guadalupià o Mitjà i Lopingià o Superior. El Cisuralià es divideix en les etapes del Asselià, el Sakmarià, l'Artinskià i el Kungurià. El Guadalupià es divideix en Roadià, Wordià i Capitanià. I el Lopingià es divideix en Wujiapingià i Txangsingià.

PALEOGEOGRAFIA DEL PERMIÀ

Durant el Permià, totes les grans masses terrestres de la Terra excepte algunes zones de l'Àsia oriental estaven agrupades en el supercontinent Pangea, que vorejava l'equador i arribava fins als pols i també existia un sol i gegantesc oceà anomenat Pantalassa. Com que hi havia moltes zones molt allunyades del mar i probablement no hi havia gaires precipitacions, els deserts eren molt comuns a Pangea. Aquestes condicions seques afavorien les Gimnospermes, plantes amb les llavors dins una coberta protectora. També van aparèixer durant aquest període les coníferes actuals, el ginkgo i les ciques.

Les Gimnospermes són unes plantes en que les seves llavors no estan protegides per un fruit , si no que queden lliures en una pinya o estructures semblants. Un exemple molt comú de Gimnospermes són els pins.

Mapa del Permià. Aquí es pot veure molt bé que totes les masses continentals actuals estan unides en una sola massa continental que s'estén de pol a pol. Gairebé tota l'altra meitat de la Terra està formada per l'oceà Pantalassa.