salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

divendres, 29 de març de 2013

Felicitació de Pasqua 2013.

"El Jove Paleontòleg" celebra amb tots qui entreu al blog, una bona Pasqua 2013!!!!!

En aquest bosc de magnòlies, un Beipaiosaurus vigila uns ous de Pasqua. Mentrestant, un Sinosauropteryx i un Caudipterxy comparteixen una mona de Pasqua.

dilluns, 25 de març de 2013

Quin va ser el dinosaure més antic?

Encara que es coneixen dinosaures del Triàsic final dels E.E.U.U., el Canadà, el Brasil, l'Argentina, el Marroc, Sudàfrica, Lesotho, Madagascar, Gran Bretanya i Alemanya, alguns creuen que el primer en aparèixer és el brasiler Staurikosaurus, i altres pensen que és l'argentí Herrerasaurus. Tot i així, una avaluació recent de l'edat d'aquestes espècies ha indicat que tenen la mateixa antiguitat i que es coneixen altres tàxons igualment d'antics o encara més de l'oest dels E.E.U.U., el Marroc i l'Índia. Això significa que els dinosaures van aparèixer quasi simultàniament en una extensa àrea geogràfica a finals del Triàsic.
Per saber si les faunes aquàtiques i les terrestres del Triàsic de varis jaciments són d'una mateixa edat s'han de comparar. I això es bastant difícil. Afortunadament, es troben suficients animals a cadascuna de les faunes perquè les seves relacions d'edat quedin suficientment clares.
Així, podem dir que, 3 faunes aquàtiques -dels E.E.U.U., del Marroc i de l'Índia- i 2 de terrestres- del Brasil i de l'Argentina- tenen la mateixa antiguitat: 228 M.A. Aquestes són les faunes més antigues que contenen fòssils de dinosaures. Així doncs, existeix un primer registre quasi simultani a través d'una amplia extensió del paisatge del Triàsic final.
A més, des de la seva primera aparició, ja es poden distingir una amplia varietat de "dinos" (potser tants com 20 gèneres diferents). Això significa probablement que el veritable origen de la raça dinosauriana va tenir lloc abans dels 228 M.A.

Aquest dinosaure de la imatge, anomenat Nyasasaurus, es va trobar a Tanzania i és el dinosaure amb més antiguitat trobat. Va viure al Triàsic mitjà, entre 10 i 15 M.A abans que qualsevol altre.

Al Triàsic final, els dinosaures ja vivien en gairebé tot el món i van començar a créixer. Això va començar a afectar als altres rèptils.
       

dissabte, 23 de març de 2013

ÚLTIMA HORA: Nombren a un Pterosaure que va descobrir una nena a l'Illa de Wight.

El 2009 una nena anglesa anomenada Daisy Morris, que llavors tenia 5 anys, va descobrir un fòssil de Pterosaure a l'illa de Wight (Anglaterra). Fa pocs dies, els científics li han posat un nom a aquest exemplar: Vectidraco Daisymorrisae, en honor a la Daisy Morris.

Reconstrucció del Vectidraco Daisymorrisae. Era un Pterosaure que va viure a l'illa de Wight fa 115 M.A., època en la qual també vivien en aquell territori dinosaures com el Polacanthus, l'Eotyrannus, l'Iguanodon i el Hypsilophodon.    
Imatge de la Daisy Morris quan tenia 5 anys, que es quan va descobrir el fòssil. 

MÉS NOTÍCIES:

1: Una excavació internacional feta al jaciment de Chazumba (Mèxic), aporta noves dades sobre els habitants prehistòrics de la regió mexicana de Oaxaca. S'han descobert restes d'animals de fa 25.000 anys i aquests fòssils proven que els primers pobladors de Mèxic vivien en un clima més càlid que l'actual.
2: Per segon any consecutiu, l'ICP col·labora amb les pastisseries ArtBo per donar a conèixer els nens els món dels "dinos" en un format ben dolç per Pasqua. Per fer-ho, han plasmat en unes làmines de xocolata blanca les imatges d'un Titanosaure i el paisatge on vivia i ho han col·locat en una mona de Pasqua que es podrà veure al museu de l'ICP fins a finals de Setmana Santa.

Imatge de la  mona de Pasqua amb les làmines de xocolata amb imatges del Titanosaure.

dimarts, 19 de març de 2013

La vida al Triàsic: Tetràpodes no dinosaures

Els Tetràpodes havien patit grans baixes després de l'extinció Permiana, però a través del Triàsic es van recuperar i van sortir nous grups. Els depredadors aquàtics principals eren els Temnospòndils, que des de llavors van començar a declinar fins a la seva extinció al Cretaci. També van aparèixer els amfibis moderns.
Els únics Teràpsids que havien sobreviscut a la gran extinció eren els Dicinodonts i els Cinodonts. Aquests grups van ser els rèptils dominants durant la primera part del període, però van ser reemplaçats pels Arcosaures. Alguns Cinodonts van evolucionar cap als primers mamífers.
Els Arcosaures van ser un grup poc important durant el Permià, però van sorgir nous grups i durant l'última part del període van dominar ecosistemes terrestres. En especial abundaven els carnívors, com els Rauisucs terrestres, els Fitosaures semi-aquàtics, que eren els màxims depredadors, i els primers Crocodiloforms. També hi havia espècies herbívores com els Etosaures i els Rincosaures. Durant el Triàsic també van aparèixer les primeres tortugues i els primers Pterosaures, que en els següents milions d'anys dominarien els cels, al mateix temps que els dinosaures dominaven la terra.

No tots els Teràpsids no mamífers es van extingir al Triàsic. Alguns Cinodonts van sobreviure fins al Cretaci inferior. També han sorgir evidències de que alguns Dicinodonts també van sobreviure fins més tard a Austràlia.


Cranis de Benthosuchus. Als jaciments de la conca del Moscova (Rússia) un 90% dels fòssils són de Temnospòndils, dels quals la majoria no superen 1 m de llargada. 
   

diumenge, 17 de març de 2013

Dinoanimació

Aquí us deixo l'enllaç per veure la meva nova presentació de Powerpoint, "Dinoanimació". També hi podeu accedir clicant la foto de "Dinoanimació" de la banda dreta del blog.


dilluns, 11 de març de 2013

La vida al Triàsic: la vegetació.

La vegetació del Triàsic era molt diferent de l'actual. Les falgueres i les falgueres amb llavors dominaven el sotabosc. Els arbres més comuns eren les ciques semblants a palmeres, diverses espècies de coníferes i ginkgos. Aquests tipus de plantes han sobreviscut fins a l'actualitat- encara que les coníferes són encara comuns i les ciques i els ginkgos són rars- i formen part del grup de les Gimnospermes.

Hi ha una planta del Triàsic, anomenada Sanmiguelia, que s'assembla extraordinariament a una palmera-és a dir, una Angiosperma primitiva. Per la seva semblança, alguns experts creuen que les plantes amb flor van aparèixer en aquest període i no al Cretaci, com creu la majoria.

Al Bosc Petrificat d'Arizona (E.E.U.U.) hi ha fòssils de troncs que conserven tot el detall intern de la fusta. Els teixits llenyosos van ser reemplaçats per minerals pels quals s'aprecia amb claredat l'estructura l'estructura original.  

Les falgueres van molt comunes durant el Mesozoic. Algunes espècies d'aquella època feien fins a 20 m. I de falgueres tan altes encara n'existeixen!

divendres, 8 de març de 2013

Ampliació de les pàgines de descripcions.

A partir d'avui divendres dia 8 de març de 2013, "El Jove Paleontòleg" comença a ampliar les pàgines de descripcions de dinosaures, mamífers prehistòrics i altres animals antediluvians i també canviaré les descripcions d'alguns. Començaré pels invertebrats antediluvians (primer grup en aparèixer en els registres fòssils) i acabaré amb els Homínids prehistòrics (últim grup en aparèixer).

A VEURE SI AQUESTA PRIMAVERA PODEU ENTRAR-HI I INFORMAR-VOS DE MÉS GEGANTS DEL PASSAT!!!!

dimecres, 6 de març de 2013

ÚLTIMA HORA EN PALEONTOLOGIA: Noves restes del carnívor Albanosmilus

Investigadors de l'ICP publiquen avui, dimecres dia 6 de març del 2013, al Journal of Systematic Paleontology la troballa de noves restes del Barbourofèlid Albanosmilus jourdani: un carni complet, una calota i algunes mandíbules procedents dels jaciments dels Hostalets de Pierola i de Terrassa. Aquests fòssils, juntament amb altres que ja es coneixen al Vallès-Penedès, permeten confirmar que aquesta espècie correspon al gènere Albanosmilus i no al Sansanosmilus com es pensava fins ara. L'estudi, mostra també que el gènere Barbourofelis hauria aparegut a Amèrica del Nord durant el Miocè mitjà i l'Albanosmilus hagués emigrat des d'Euràsia fins al Nou Món.

Reconstrucció del Albanosmilus. Els Barbourofèlids eren un grup de carnívors parents llunyans dels fèlids actuals. Van aparèixer a l'Àfrica fa 20 M.A. i més tard es van diversificar per Euràsia i Amèrica del Nord. La majoria de les espècies es van extingir quan van aparèixer els veritables tigres de dents de sabre.
Més notícies:
1: Una dent de llet fòssil humana descoberta a Orce (Granada) el 2002 ha estat datada en 1,4 M.A. Això vol dir que es converteix en la resta humana més antiga d'Europa Occidental, més antiga que la mandíbula trobada "La Sima del Elefante" a Atapuerca i que l'arribada de les primeres poblacions d'Homínids al continent es va produir, almenys, uns 200.000 anys abans del que es coneixia.
2: El dimarts 26 de febrer es va parlar al programa Evoluciona de Tarragona Ràdio sobre l'important col·lecció de fòssils de fauna de fa 3,1 M.A. trobats durant 10 anys al jaciment del Camp dels Ninots a Caldes de Malavella (comarca de la Selva).
3: Investigadors de l'ICP i de les universitats de Saragossa, UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), Manchester i Liverpool van publicar el 25 de febrer un treball que confirma que els Titanosaures que van viure a Fumanya durant el Cretaci Superior, caminaven de la mateixa manera, encara que algun fos més petit que l'altre.
  

dilluns, 4 de març de 2013

La vida al Triàsic: la vida marina.

Els mars del Triàsic eren càlids i poc profunds, excepte les zones molt allunyades de la riba del Pantalassa, on s'han conservat poques roques i pocs fòssils. Als jaciments rics en fòssils s'han trobat en gran quantitat closques de moltes espècies de bivalves, cargols marins i Ammonits, prova que eren molt comuns en els mars d'aquella època. També els coralls van construir nombrosos esculls durant aquell període.
Al Triàsic, un grup de rèptils anomenats Sauropterigis se'n va anar a l'aigua. Entre ells hi havia el Notosaure, els Plesiosaures i els Placodonts. També cal destacar els Ictiosaures, que estaven més adaptats a aquest medi i tenien cos de peix. El Shonisaurus, (un Ictiosarure), amb 10 m de longitud, va ser l'animal més gran dels mars del Triàsic final. Un altre rèptil aquàtic d'aquell període era el Tanystropheus.

A més de desenvolupar un cos adaptat a la natació, els Ictiosaures també parien cries vives, com els mamífers. Cosa molt estranya en els rèptils.

Esquelet de Tranystropheus. S'han trobat molts fòssils d'aquest monstre de coll llarg al Monte San Giorgio (Suïssa). El Tranystropheus és un Prolacertiforme, un grup a on s'hi troben principalment espècies arborícoles.