dijous, 30 de maig de 2013

Diferències entre els dinosaures Saurisquis i els dinosaures Ornitisquis.

A l'agost del 2012 vaig fer una introducció als dinosaures i els grups en que es dividien. Avui explicaré les diferències entre els dos grups principals de dinosaures: els Saurisquis (Teròpodes, Prosauròpodes i Sauròpodes) i els Ornitisquis (Ornitòpodes, Tireòfors i Marginocèfals).
Els dinosaures van ser dividits en Saurisquis (cintura de llangardaix) i Ornitisquis (cintura d'ocell) per Harry G. Seeley fa més d'un segle. Com indica el nom, es diferencien principalment per l'estructura de la seva pelvis.
A la pelvis dels Saurisquis, els tres ossos que la formen irradien en diferents direccions des de l'acetàbul, com a la majoria dels rèptils. A la pelvis dels Ornitisquis, el pubis és paral·lel al isqui, una característica que també s'observa en els ocells. La pelvis dels dinosaures tenia moltes singularitats, entre elles, un pubis i un isqui allargats que penjaven de les potes.
A més, els Ornitisquis tenien un os sense dents a la mandíbula inferior i tendons tipus os a l'esquena i a la cua, trets que també els diferenciaven dels seus parents.

Foto de la pelvis d'un Tiranosaure, un exemple de pelvis de Saurisqui.

Foto de la pelvis d'un Edmontosaure, un exemple de pelvis d'Ornitisqui.

dimecres, 22 de maig de 2013

Extinció de finals del Triàsic.

Al Triàsic també va ocórrer una segona extinció, fa 200 M.A., que marca el límit entre el Triàsic i el Juràssic.
Van desaparèixer els màxims depredadors fins llavors, els rèptils primitius semblants a cocodrils i els grans amfibis, i noves espècies de dinosaures carnívors van ocupar el seu lloc. També es van extingir alguns dinosaures primitius. Al mar van desaparèixer el 22% de les famílies d'animals, entre ells tots els rèptils aquàtics menys els Ictiosaures i els Plesiosaures.
No se sap del tot què va provocar l'extinció. Es sap que hi va haver grans erupcions volcàniques, que van causar que el Pangea es comencés a dividir Altres teories són les d'un refredament en el clima o l'impacte d'un meteorit. Un bon candidat per aquesta possibilitat és el cràter de Manicouagan (Canadà).
Durant el Triàsic, els dinosaures només van ser un grup minoritari. Les autèntiques "eres dels dinosaures" van ser el Juràssic i el Cretaci.

Al principi es va datar el cràter de Manicouagan, en aquesta imatge aèria, al límit del Triàsic-Juràssic, però gràcies un estudi posterior sabem que la seva antiguitat és de 215 M.A.

Al 2002, es va fer un estudi amb fòssils d'Arizona en que es va veure que entre el Carnià i el Norià no hi havia cap canvi important a la fauna, el que va en contra de la teoria que creu que al Triàsic final hi va haver 2 extincions. Entre els fòssils hi havia de Fitosaures, com el de la foto.

dijous, 16 de maig de 2013

Extinció d'herbívors del Carnià.

Al Triàsic Superior es van donar dues extincions. La primera fa 225 M.A., al Carnià. Llavors el clima es va tornar més sec i els rèptils herbívors primitius van desaparèixer i els van reemplaçar els dinosaures vegetarians, que es van adaptar al clima àrid.
L'època just abans d'aquesta extinció, va ser un temps de pluges tropicals. Falgueres, molses i falgueres amb llavors prosperaven en un món càlid i plujós. D'aquestes plantes s'alimentaven varies espècies de vegetarians. Però llavors les pluges van cessar i les selves van ser reemplaçades per deserts al tot el món.
A l'època següent, el Norià (215-203 M.A.), ja no existien les antigues plantes i, amb elles, els rèptils que depenien d'elles. Les coníferes i altres plantes de clima sec es van estendre per tot el Pangea i els dinosaures es van començar a alimentar d'elles. A molts llocs només plovia una vegada a l'any. Quan una pluja torrencial inundava el terra i l'aigua baixava furiosament per les torrenteres.


Exaeretodon. Entre els rèptils vegetarians que es van extingir van ser els Rincosaures, els Dicinodonts i els Cinodonts herbívors, com aquest. 

dilluns, 6 de maig de 2013

Dinosaures del món: jaciments europeus del Triàsic.

1-El ramat de Trossingen (Alemanya): La troballa més famosa de Plateosaurus va ser a Trossingen, i consta de 50 o més individus. Algunes de les primeres excavacions les va dirigir en Friedrich von Huene cap al 1920. La roca es va transportar en vagonetes i els ossos es van portar al museu de la universitat on treballava Von Huene, a Trossingen.
El gres que conté els ossos és groga i vermella, i Von Huene va pensar que procedia del desert. Però estudis recents mostren que la sorra va ser dipositada per un antic riu. La tribu de Plateosaurus va haver de creuar el riu, que hauria patit una crescuda sobtada, i dotzenes de dinosaures van morir a l'aigua abans de ser enterrats en un banc d'arena, corrent avall.

2-Les coves de Bristol (Anglaterra): Alguns dels fòssils més espectaculars del Triàsic superior procedeixen d'aquestes antigues coves. Els animals de l'època vivien en un altiplà de roca calcària que estava esquerdada per les precipitacions. Quan els dinosaures morien, els seus cadàvers van ser arrossegats a les coves, on es van descompondre.
Entre les restes hi ha el Prosauròpode Thecodontosaurus i rèptils més petits, com el parent dels tuatares Clevosaurus i el llangardaix volador Kuehneosaurus.

Esquelet de Plateosaurus. Les restes de Trossingen es van identificar primer com d'un gènere diferent i després com Plateosaurus Trossingensis. Tot i així, avui aquesta espècie es considera el mateix que Plateosaurus Longiceps.
       

dimecres, 1 de maig de 2013

Dinosaures al món: jaciments americans del Triàsic.

1-Formació Ischigualasto (Argentina): A la vall d'Ischigualasto, s'han trobat algunes de les restes més antigues de dinosaures del món, de fa 228 M.A. Els primers fòssils es van trobar als anys 50 i des de llavors ha hagut moltes expedicions paleontològiques i entre els paleontòlegs que hi han treballat hi ha Osvaldo Reig, José Bonaparte i Paul Sereno.
Les troballes més destacades són els ossos de l'Herrerasaurus i l'Eoraptor, 2 dels primers Saurisquis. Aquests dos animals, són paral·lels al Ornitisqui Pisanosaurus, de la mateixa època i regió. El més important és que aquests gèneres demostren que, si bé els dinosaures comparteixen un avantpassat comú únic, la divisió evolutiva dels dos grups principals es va produir abans del que es creia.
Tot i així, els fòssils de dinosaures del Triàsic són molt escassos a Argentina. Els fòssils més comuns  són de Rincosaures i de Cinodonts.

2-Ghost Ranch (E.E.U.U.): En aquest jaciment de Nou Mèxic es van trobar al 1947, centenars d'esquelets de Coelophysis de diverses edats entremesclats entre ells en un mateix espai. Segons una teoria, els dinosaures van morir durant una sequera i que, després, una gran inundació els va arrossegar fins al fons d'un riu.
Molts exemplars tenen el contingut dels seus menjars a l'estómac. Es va creure que els Coelophysis eren caníbals perquè en les restes de l'estómac si van identificar cries d'aquesta espècie. Però al 2006 es va fer un estudi que va demostrar que era un petit parent dels cocodrils.

Esquelets d' Herrerasaurus i Eoraptor. Aquests dos i altres Saurisquis carnívors del Triàsic tenien 5 dits a cada mà, encara que el quart i el cinquè eren molt petits.
 Al llarg de la seva evolució, els Teròpodes van anant perdent dits fins a arribar als 2 únics dits del Tiranosaure.

Aquest és un dels esquelets més coneguts de Ghost Ranch. Té el coll molt girat cap enrere, una postura molt característica als fòssils. Això és l'efecte de la contracció dels músculs després de la mort.