dilluns, 24 de juny de 2013

Comportament dels Carnosaures.

Pocs dinosaures són tan coneguts pel públic com els Carnosaures (grans Teròpodes carnívors). El comportament d'aquests enormes carnívors ha estat objecte de moltes anàlisis i especulacions; per a revisar breument aquest comportament començarem pels trets que els caracteritzen com a carnívors abans de passar a les hipòtesis sobre com caçaven.
L'esquelet d'aquests dinosaures els identifica com bípedes obligats que menjaven carn. Les consideracions mecàniques indiquen que els Carnosaures corrien amb el cos estès cap endavant, gairebé horitzontal, pivotant sobre la pelvis i portant la llarga cua també gairebé horitzontal com un contrapès. Quan les vèrtebres del coll estaven degudament articulades, formaven una corva tipus cigne. Per tant, la postura dels Carnosaures era molt diferent de la postura clàssica dels dinosaures amb el cos dret i la cua arrossegant-se pel terra.
Les nombroses dents afilades i serrades i l'estructura cranial dels Carnosaures els identifiquen com carnívors. Alguns han suggerit que aquests animals eren carronyaires en comptes de carnívors. Aquesta idea resulta de l'observació de que la majoria de les dents de Carnosaures no estan molt desgastades, el que suggereix que s'alimentaven de la carn tova de cadàvers en descomposició. Però, altres espècies mostren molt desgast dental i fins i tot dents trencades. També hi ha raons per a qüestionar si als paisatges mesozoics havia bastants cadàvers per alimentar a uns grans carronyaires. En termes generals, les seves dents i el seu crani s'ajusten més a uns costums depredadors que a una dieta carronyaire. Però no oblidem que la majoria dels depredadors actuals s'alimenten activament dels cadàvers morts per altres animals, així que ells haguessin pogut ser carronyaires ocasionals.
Com caçaven? Encara que aquí entrem al regne de l'especulació, cal dir que s'han formulat algunes teories interessants. Una d'elles és que quan perseguien a un Sauròpode, els Carnosaures relativament petits, caçaven en grups, com els llops. L'atac de l'Al·losaure a un Sauròpode està documentat per un esquelet d'Apatosaurus al que algunes vèrtebres caudals van ser mossegades i arrancades. Les marques de les mossegades coincidien amb la separació entre les dents de l'Al·losaure i a més es van trobar dents trencades del carnívor associades a l'esquelet. La caça en grup per part dels Carnosaures més petits sembla obligada per a capturar preses més grans que ells.
Per alguns dels Carnosaures de major mida i pels Tyrannosauridae (Celurosaures) s'ha suggerit un tipus de depredació a l'aguait, semblant a la del tauró blanc que ataca la seva víctima per darrere i des de sota i li  fa una ferida terrible i acte seguit es retira i espera a que la víctima es desagni fins a la mort.
En una altra teoria lleugerament diferent, els grans Carnosaures s'interpreten com l'equivalent mesozoic dels grans felins. Aquesta hipòtesi suggereix que aquests dinosaures o bé corrien i mataven les seves víctimes o bé els donaven un únic (si podien) cop mortal amb les seves mandíbules enormes i plenes de dents.
Encara és important recalcar que aquestes diferents idees sobre com caçaven els Carnosaures són pures especulacions, és indubtable que debien espantar  a qualsevol animal que perseguissin.

Al·losaure atacant a un jove Diplodocus.

diumenge, 23 de juny de 2013

Solstici d'estiu 2013

El 23 de juny és el solstici d'estiu. Es celebra el dia més llarg de l'any i la nit més curta. A la Prehistòria, Stonehenge, era un temple que servia per honrar el Sol aquest dia perquè els cultius anessin bé. Quatre pedres de sarsen del monument col.locades en un rectàngle conformen les cèlebres alineacions astronòmiques. Defineixen la posició del Sol a l'alba al solstici d'estiu i la posta de sol del solstici d'hivern (21 de desembre) i segueixen el cicle de 18,6 anys de la Lluna. 

Fotografia d'un matí a Stonhenge, en que es poden veure els raigs de llum del Sol atravessant un dels arcs de pedra.



dilluns, 17 de juny de 2013

L'evolució dels Teròpodes.

Els dinosaures Teròpodes van aparèixer com a depredadors corredors, bípedes i molt espacialitzats al Triàsic superior. L'Herrerasaurus i l'Eoraptor podrien ser Teròpodes antics, encara que hi ha discussió sobre si també podrien ser anteriors a la separació dels Saurisquis i els Ornitisquis.
El llinatge més primitiu reconegut  fins ara és el dels Ceratosaures. Els primers Ceratosaures van viure al Triàsic superior i eren de mida petita com el Coelophysis. Al Juràssic fan aparèixer formes més grans, que es van convertir en els primers grans dinosaures depredadors. El grup dels Abelisauridae va viure a Godwana fins a finals del Cretaci.
El llinatge principal dels Teròpodes, els Tetanurs va evolucionar durant el Juràssic des de petites espècies com el Compsognathus fins als grans carnívors. La raça dels Carnosaures van ser els màxims depredadors del Juràssic mitjà i superior i el Cretaci inferior, entre els quals el més conegut és l'Allosaurus. Els més grans d'aquests eren els Carcharodontosauridae (Giganotosaurus, Carcharodontosaurus...), podrien fer fins els 14 metres.
Els Celurosaures van ser un grup especialment important durant el Cretaci. La majoria d'ells eren petits i presentaven una espècie de plomes. Els Tyrannosauridae van destacar damunt dels altres per la seva gran mida. Un grup interessant són els Therizinosauridae, que presenten característiques que indiquen que eren herbívors. Els Dromaeosauridae són els més propers a les aus; eren petits, però intel·ligents, gregaris i amb grans urpes, el que els convertia en unes màquines de matar perfectes.

Les característiques bàsiques dels Teròpodes, com l'unguis llarg, la mà amb urpes, el sacre amb cinc vèrtebres, el fèmur arquejat, entre d'altres, estan ben difereciades al Coelophysis, una de les espècies més primitives.

dimecres, 12 de juny de 2013

Característiques dels Teròpodes.

Ja que els Teròpodes componen la majoria dels dinosaures carnívors, semblaria suficient identificar-los per les seves dents que els hi servien per tallar carn. Tot i així, és important recordar que molts Arcosaures eren depredadors. Així doncs, per a identificar als Teròpodes, els haurem de distingir dels Tecodonts (Arcosaures).
Les dents de gairebé tots els Teròpodes eren relativament grans i corvades, comprimides i aserrades; la boca d'aquests animals portava moltes d'aquestes dents, les quals estaven unides a la mandíbula per un lligament.
El seu unguis era molt ample Els ulls eren grans, el que suggereix que els Teròpodes localitzaven les seves preses visualment. El seu cervell era més gran i més sofisticat que el dels altres dinosaures; el de les espècies més evolucionades era semblant al dels ocells, prova de que alguns tindrien un comportament sofisticat. El crani estava unit al coll per una articulació molt mòbil que permetia moure el cap amb rapidesa i presició i la seva presència relcolza encara més la teoria de que eren caçadors visuals altament sofisticats.
Les mans de la majoria dels Teròpodes tenien només tres dits, un dels quals (el primer) estava separat dels altres dos. És possible que aquest dit, igual que el polze humà, permetés que la mà agafés coses. Els extrems dels dits eren llargs, estaven comprimits lateralment i tenien urpes corvades.
És evident que els Teròpodes no utilitzaven les seves mans per a caminar; així doncs, eren bípedes obligats i la seva columna vertebral i les seves potes posteriors estaven modificades per aquest motiu. El sacre tenia almenys cinc vèrtebres per a proporcionar una major rigidesa a la zona d'unió de les poderoses cames i de la columna vertebral, la pelvis era molt gran i deixava un espai considerable per a la inserció dels grans músculs de la cintura i el fèmur estava arquejat cap avall. Els peus eren compactes, estrets i allargats i tenien tres dits funcionals i un separat de la resta.
La cua era flexible al principi però des de la meitat fins al final es tornava rígida. És possible que utilitzessin la part rígida com un estabilitzador durant la carrera i com a contrapés del cos.
La seva última característica són els ossos buits, que reduien el pes de l'esquelet i que va ajudar als Teròpodes a tenir una  locomoció  ràpida.

La forma del crani pot varirar entre els Teròpodes.
Per exemple, l'Al·losaure té un crani alt amb molts forats per fer-lo lleuger i amb grans músculs mossegadors.

Un altre exemple és el Suchomimus.
Tenia un crani allargat com el d'un cocodril, adaptat per menjar peixos.

dimecres, 5 de juny de 2013

Els Teròpodes: la seva classificació.

Tots els dinosaures carnívors pertanyen al grup dels Teròpodes (Theropoda, literalment "peu de bèstia"). Van viure ,com tots els grups dels dinosaures , del Triàsic superior al Cretaci superior). Comprenien des de criatures tan petites com gallines fins els depredadors terrestres més grans de tota la història natural i també van ser un grup diversificat i reeixit de dinosaures.
Encara que els fòssils de Teròpodes corresponen a totes les eres del Mesozoic i s'han trobat a tots els continents, la majoria dels fòssils estan incomplets. Un gran nombre dels dinosaures depredadors es van  batejar a partir d'ossos aïllats, tot i que per entendre les relacions evolutives es requereixen cranis i esquelets complets, que són molts escassos.
Tot i  així, s'han diferenciat dos grups principals, els Carnosaures ("llangardaixos de carn"), que són els carnívors gegants i els Celurosaures ("llangardaixos de cua buida") que són més petits i també són avantpassats dels ocells, les dues famílies estan units en un grup principal anomenat "Tetanurae" ("cues rígides"). A més també hi ha el grup més primitiu dels Ceratosaures ("llangardaixos banyuts").
Al no haver-hi fòssils complets, els paleontòlegs encara no es posen d'acord sobre la classificació d'algunes espècies.

Per exemple, el Cryolophosaurus és considerat actualment el Tetanurae més antic,
però un estudi fet al 2007 va suposar que podria ser un Ceratosaure emparentat amb el Dilophosaurus.