Cops de cap.

Des de fa molt de temps, el crani dels Paquicefalosaures ha fascinat als paleontòlegs. La majoria ha argumentat durant dècades que aquests dinosaures utilitzaven el seu cap per donar cops contra altres dinosaures, inclosos els de la seva mateixa espècie, d'una manera semblant com ho fan molts mamífers gregaris. En els últims anys, han aparegut paleontòlegs que duien que el casc cranial només servia per a l'exhibició visual.

Moltes parts del crani i de l'esquelet dels Paquicefalosaures estaven dissenyades per resistir impactes. Entre ells hi ha:

1: Una volta cranial molt engrandida, que protegia l'encèfal.

2: La base del crani estava escurçada.

3: La inclinació del crani respecte a la columna vertebral.

4: La part posterior del crani estava molt estesa.

5: La consolidació de la columna vertebral.

6: Una vora superior reforçada de l'acetàbul.

Totes aquestes característiques recolzen amb força la hipòtesi de que els Paquicefalosaures es donaven cops de cap, o, també, per colpejar el ventre d'altres dinosaures.

És possible que els Paquicefalosaures fessin aquests tipus de competicions per controlar el territori o per accedir a les femelles, com ho fan actualment molts mamífers.

Dos mascles de la raça Dracorex en la típica posició de lluita dels Paquicefalosaures.

Les cabres salvatges mascles es donen cops de cap per protegir el territori d'un invasor o per poder aconseguir una femella. És possible que aquests també fossin els motius de les disputes entre Paquicefalosaures durant el Cretaci.