dilluns, 30 de març de 2015

Toremys cassiopeia, nova tortuga del Cretaci inferior de Terol.

Els fòssils de Pleurostènids, una família de tortugues d'aigua dolça mesozoiques, van sortir a la llum per primera vegada en el registre fòssil turolenc l'any passat amb el gènere Riodevemys inumbragigas de Riodeva. Aquest mes de març, científics de la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis i del Grup de Biologia Evolutiva de la Facultat de Ciències de la UNED van publicar a la revista científica Cretaceous Research la descripció d'un nou gènere d'aquest ordre de tortugues, Toremys cassiopeia, a partir de tres exemplars procedents del jaciment Mina Santa María al municipi d'Ariño.
La Mina Santa María a Ariño està explotada per l'empresa minera Samca. Els científics de Dinópolis van descobrir-hi els primers fòssils el 2010. Data del Cretaci inferior Albià, entre fa 113 i 100,5 M.A., i entre els animals que s'hi han descobert hi ha dos tàxons de dinosaures endèmics, per ara, de la regió de Terol, l'Iguanodont Proa valdearinnoensis i l'Anquilosaure Europelta carbonensis. El Toremys es la vuitena espècie identificada a Ariño, que s'ha convertit en un dels jaciments més importants de la Conca Minera de Terol.
El nom genèric Toremys ve de toro, l'animal emblema de Terol, i el nom específic homenatge a la tortuga Cassiopeia, de la novel·la Momo. El Toremys és el Pleurostènid més recent del registre fòssil mundial, datant-se de l'Albià, trenta milions d'anys després de qualsevol altra espècie d'aquestes tortugues mesozoiques coneguda fins ara (la majoria de Pleurostènids són del Juràssic). Segons els investigadors de Dinópolis i la UNED, el Toremys és un descobriment important perquè permet completar l'ecosistema del Cretaci d'Ariño i al ser més recent que la majoria dels seus parents, serveix per desxifrar l'evolució dels Pleurostènids europeus.

Fòssils de Toremys.
Foto: Cretaceous Research.

Sibirosaurus, nou Titanosaure del Cretaci inferior de Rússia.

El 2008, un grup de paleontòlegs de la Universitat Estatal de Tomsk (Rússia) van extreure uns ossos de dinosaure d'una paret de gres datada del Cretaci inferior Albià (100 M.A.) a la vora del riu Kiya a la óblast de Kemerovo, a Sibèria. Les restes constaven d'unes vèrtebres cervicals, una escàpula fragmentària i parts del sacre. El tipus de roca on es van trobar, el gres, fa que moltes vegades els fòssils quedin comprimits i només quedi una petita fracció del cos de l'animal. Tot i això, aquests tenen la particularitat de ser molt grans, i segons aquests investigadors  poden pertànyer a un Sauròpode. A més, comenten, que tenen característiques òssies dels Titanosaures, essent el primer cas d'un dinosaure d'aquest tipus a tot el territori de la Federació Russa. Els investigadors de Tomsk continuaran amb la restauració de les restes i esperen publicar-ne els resultats en un futur proper. Estan força segurs de que es tracta d'un nou tàxon per a la ciència. Han proposat de nombrar-lo Sibirosaurus (rèptil de Sibèria), tot i que no es tracta de la nomenclatura definitiva. Pel que fa al lloc a on es guardaran els ossos, els científics creuen que formaran part de la col·lecció paleontològica d'aquesta universitat siberiana, tot i que també esperen exhibir-los en públic. La óblast de Kemerovo ja es coneguda paleontològicament per proporcionar abundants fòssils de mamuts. També s'hi han trobat restes del Ceratòpsid Psittacosaurus i el 1995 uns possibles ossos del peu d'un Titanosaure, encara que no se sap amb certesa si pertanyen al mateix animal que el Sibirosaurus.

Vèrtebra cervical de Sibirosaurus.
Foto: Universitat Estatal de Tomsk.

Sacre fragmentari de Sibirosaurus.
Foto: Universitat Estatal de Tomsk. 

dissabte, 14 de març de 2015

Nou acte vandàlic contra fòssils de dinosaure a Coll de Nargó.

Coll de Nargó és el jaciment d'ous de dinosaure més gran d'Europa. Al jaciment musealitzat del Mirador del Cretaci es pot observar una quadrícula que simula una excavació i on el visitant pot veure closques d'ous incrustades dins de la roca, més ben dit, podia fins a aquesta setmana, quan l'Àngel Galobart, paleontòleg de l'ICP, va descobrir durant una inspecció rutinària el dimecres dia 11 que els ous havien estat trencats i estaven escampats per tot el jaciment. Estava segur que això era resultat d'un acte vandàlic i va contactar amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb l'ajuntament de Coll de Nargó per avisar-los del cas.
A aquesta bretolada hi han respòs en Salvador Moyà, el director de l'ICP, i en Benito Fité, l'alcalde de Coll de Nargó. Moyà ha comparat la destrucció dels ous amb els recents atacs dels jihadistes de l'Estat Islàmic contra diverses ciutats mesopotàmiques en ruïnes (Nimrud i Hatra) a l'Iraq i ha remarcat el poc protegit que està el patrimoni paleontològic. I Fité considera que està un cop molt dur per a Coll de Nargó, aquest poble de l'Alt Urgell ha invertit molt per convertir el seu extraordinari patrimoni paleontològic en un atractiu turístic. El Mirador del Cretaci, al trobar-se a l'aire lliure en un entorn natural, fa que els fòssils es degredin a causa de la pluja. Per aturar-ho, l'ICP va dissenyar un pla per preservar-los, que a més inclou una renovació de la museografia d'aquest espai perquè el visitant identifiqui millor les peces. La visita al Mirador del Cretaci es complementària a la del museu de paleontologia del poble.
El que ha fet posar més en alerta és que es repeteix un fet que ja va passar fa dos anys, al 2013, quan un veí de Coll de Nargó se'n va endur un esquelet de dinosaure encara incrustat a la roca del Mirador del Cretaci just abans de quan els paleontòlegs de l'ICP havien previst de extreure'l pel seu estudi. Finalment, es va recuperar i restaurar el fòssil i l'autor del robatori va ser condemnat. Els investigadors han pogut recuperar les restes fragmentades dels ous, però asseguren que aquesta ha estat una pèrdua major que l'altra perquè creuen que serà molt difícil restaurar-los.

A l'esquerra els ous abans de l'acte vandàlic i a la dreta, després.
Foto: Àngel Galobart/ICP.