El dilluns 15 vaig anar a veure la que és probablement la pel·lícula amb més èxit d'aquest any: Jurassic World, a la qual també m'agrada referir-mi com a Mon Juràssic, la quarta entrega de la saga de Parc Juràssic, que ja té 22 anys d'història. Aquí explicaré la meva opinió sobre el film, que (ja aviso) és molt semblant a l'opinió dels paleontòlegs.
Mon Juràssic, com molts ja deveu saber, es va estrenar el divendres 12 de juny, però ja fa mesos que se'n parlava. De fet, el tràiler ja es va estrenar el 25 de novembre i es va projectar a la Super Bowl l'1 de febrer, a la vegada que els impacients fans filtraven imatges de la pel·lícula i la seva web oficial anava donant detalls sobre el que sortiria.
Primer parlaré de la seva relació amb les altres tres pel·lícules. La història de Món Juràssic va seguida directament de la del Parc Juràssic original (1993) oblidant el que va passar a les dues seqüeles anteriors: El Món Perdut (1997) i Parc Juràssic 3 (2001). S'ubica 20 anys després de la història original. Món Juràssic no pretén fixar-se en les seves predecessores, tot i que si fa un homenatge a la primera pel·lícula com quan es posa de fons la música original quan el Gray i el Zach (el nen i l'adolescent germans protagonistes) arriben a l'Illa Nublar o quan els mateixos troben un dels Jeeps originals i l'aconsegueixen arreglar. Una altra cosa en que Parc Juràssic i Món Juràssic s'assemblen és que utilitza l'argument de que dels humans volen controlar el que no es pot controlar per fer la trama de la pel·lícula: en una, els dinosaures com a tals i en l'altra, l'híbrid Indominus rex, el qual tractaré més a fons en una altra entrada. A més d'aquests dos aspectes, l'únic objectiu de Món Juràssic és ser una pel·lícula d'acció i entretinguda sense donar molta importància el que va passar anteriorment.
En segon lloc, com veuen la pel·lícula els paleontòlegs? Molts d'ells no l'han vist amb bons ulls. Reconeixen que es tracta d'una pel·lícula de ciència ficció i no d'un documental, però creuen que hi ha moltes coses per millorar en la forma en que es presenten els dinosaures. Una de les crítiques més fortes que ha rebut Món Juràssic per part de la comunitat científica és que ja s'han fet prou investigacions i està del tot acceptat perquè es puguin representar, almenys els Velociraptors i els Gallimimus, amb plomes, que al contrari tenen la clàssica pell d'escates. Per bona part dels paleontòlegs, els dinosaures de Món Juràssic no s'han actualitzat amb la nova informació obtinguda durant les dues últimes dècades i han arribat a considerar-ho una "oportunitat perduda" per divulgar paleontologia a gran escala.
Una altra errada important ha estat, com en la primera pel·lícula, representar als Velociraptors amb una mida semblant a la d'un humà quan realment eren molt més petits. La seva mida sembla més a la d'un Deinonychus, una cosa que en el cas de la primera pel·lícula no va ser del tot un error ja que als 90 es creia que el Velociraptor i el Deinonychus eren una mateixa espècie i per representar-ho a Parc Juràssic ho van fer amb la mida del segon però posant-hi el nom del primer. Ara està acceptat que el Velociraptor i el Deinonychus eren espècies diferents i per tant ja es considera un error si s'aplica a Món Juràssic, tot i que es fa amb els de Parc Juràssic. Però hi ha cosa que hi xoca: a Món Juràssic parlen només de Raptors (nom que s'utilitza popularment per anomenar als Dromeosàurids com aquests dos últims) per tant és possible que siguin tant Velociraptors com Deinonychus com altres espècies d'aquesta família de Teròpodes, encara que Raptor s'identifica sempre amb el tipus asiàtic Velociraptor.
Entre altres crítiques hi ha una que tracta sobre el moment en que els Pterosaures (dels gèneres Pteranodon i Dimorphodon) ataquen als visitants del parc, que amb els seus peus no podrien ser capaços d'agafar les persones com ho fan a la pel·lícula. I una, feta particularment per l'investigador francès Jean Le Loeuff (director del Musée des Dinosaures a Esparasan) que critica que la majoria de dinosaures siguin del Cretaci nord-americà afegint-hi que es podrien haver posat més dinosaures d'altres continents.
Personalment, la trama del film em va semblar molt bona i vaig gaudir un munt. També comparteixo els aspectes a millorar que argumenten els paleontòlegs sobre la forma dels dinosaures, considerant jo també que ja hem arribat a punt en que, tant en documentals com en pel·lícules, alguns dinosaures haurien d'estar emplomallats. A més, voldria afegir que a la pel·lícula no hi surten tots els dinosaures (i altres rèptils) que es descriuen a la pàgina web oficial. Al film hi surten Anquilosaures, Apatosaures, Dimorfodonts, Gallimimus, l'Indominus rex, un Mosasaure, Pteranodonts, Estegosaures, Triceratops, un Tiranosaure i Velociraptors, però entre els "animals de Món Juràssic" hi ha el Baryonyx, l'Edmontosaure, el Metriacantosaure, el Microceratus (un petit Ceratopsià), el Paquicefalosaure, el Parasaurolophus i el Suchomimus que no han arribar a estar-hi. Deu ser que al produir la pel·lícula es pensés que no caldria posar-hi totes les criatures previstes per tenir una bona trama, tenint en compte que només l'Indominus, els Velociraptors i en l'últim moment el Tiranosaure tenen protagonisme.
 |
| Representacions dels animals que surten (o haurien de sortir) a Món Juràssic. D'esquerra a dreta: Velociraptor, Tiranosaure, Apatosaure, Metriacantosaure, Edmontosaure, Baryonyx, Suchomimus, Pteranodon, Paquicefalosaure, Microceratus, Anquilosaure, Estegosaure, Indominus, Dimorphodon, Gallimimus, Parasaurolophus, Triceratop i Mosasaure. |
Postdata: La meva mare, que em va acompanyar a veure la pel·lícula, diu que el major mèrit és per la Claire, la protagonista femenina, que només es despentina gairebé al final i és capaç d'anar amb uns talons d'agulla de més de 10 cm per tota la selva i de córrer davant d'un Tiranosaure amb aquestes sabates!!! I la roba ni se li estripa ni se li embruta!!! AIXÒ SI QUE ÉS UNA HEROÏNA!!! XD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada