dimarts, 13 d’octubre de 2015

Els Troodòntids

Els Troodòntids (Troodontidae) són un clade de Teròpodes Celurosaures Maniraptors amb rang de família. Dins dels Maniraptors, forma part, junt amb les aus, els Dromeosàurids i els Escansoriopterígids d'un clade més derivat anomenat Paraves, on les característiques que van donar orígen al vol es manifesten amb més intensitat comparats amb els Terizinosaures o els Oviraptorosaures. Com en totes les altres branques de Celurosaures, la majoria de Troodòntids provenen de la Xina, de Mongòlia, del Canadà i dels EUA, tot i que també hi ha un tàxon descobert a Romania. 
Els Troodòntids eren dinosaures amb una mida mitjana molt petita que estava entre 1 i 1,5 m (sent els extrems 34 cm en l'Anchiornis i 2 m en el Troodon). Entre les novetats evolutives dels Troodòntids hi ha un crani molt allargat amb un musell extremadament estret, una mandíbula amb forma d'U, un gran nombre de dents petites (que poden arribar a ser 100) les quals tenen una forma diferent depenent de la regió de la mandíbula, una gran caixa cranial (pel que s'ha pensat que serien els dinosaures no aviaris més intel·ligents, amb un cervell comparable al de moltes aus actuals), ulls extremadament grans que indiquen un bon grau de visió binocular, un estoig ossi engrandit a l'oïda mitjana, uns sistemes auditius situats a diferents alçada dins el crani (un tret que comparteixen amb els mussols, el que indicarien que utilitzarien l'oïda d'una manera força semblant durant la caça), 6 vèrtebres sacres, fusió dels tarsians entre ells i amb la tíbia i un segon dit del peu amb una urpa extremadament desenvolupada amb forma de falç, semblant a la que també presenten els Dromeosàurids però no tan gran. La majoria de les dents de la mandíbula dels Troodòntids eren semblants a les de la majoria de Teròpodes, denotant que eren dinosaures fonamentalment carnívors, però la resta de la dentició indica que és molt possible que incorporessin insectes o alguna matèria vegetal a la seva alimentació.
El nom del grup prové del gènere Troodon (el nom del qual vol dir "dent que fereix"), procedent del Cretaci superior Campanià-Maastrichtià del Canadà i els EUA, del qual es coneix també ous amb embrions preservats i fins i tot nius sencers procedents de la Formació Dues Medicines o Two Medicine a Montana. Els nius són circulars, d'un metre de diàmetre, amb postes de 12 ous, els quals tenen una forma allargada i tenen un pes de 500 grams. Es va deduir que el Troodon tindria un sistema de reproducció a mig camí entre el dels cocodrils i el de les aus. Per exemple, els ous d'aquest dinosaure serien més grans que els d'un cocodril (que ponen molts ous petits comparats amb la mida de l'animal adult) però serien més petits que els d'una au de 2 m (1,1 kg, tenint en compte que tots els ocells ponen pocs ous i més grans comparats amb els cocodrils). Tant el Troodon com altres Troodòntids com el Mei xinès mostren que incubaven els ous d'una forma molt semblant a la de molts ocells, amb el cap cobert sota els braços. Això és una prova de que tindrien una coberta de plomes.

Ous de Troodon mig enterrats a la vitrina del Burke Museum (Seattle, estat de Washington, EUA).
Foto: Burke Museum/Viquipèdia.

Troodon escatat (deu ser una imatge força vella, perquè ara seria emplomallat) incubant.
Foto: Bill Parsons.

Reconstrucció i fòssil original del Mei tal com es va trobar a Liaoning. El seu nom genèric vol "somni" en xinès ja que aquesta també és la postura en que dormen molts ocells. El dinosaure hauria mort en aquesta postura després d'asfixiar-se inhalant gasos nocius procedents d'una erupció volcànica. Aquí long (l'equivalent mandarí a l'hel·lènic saurus) és el nom específic.
Foto: Mick Ellison.
Per altra banda, la presència de plomes en els Troodòntids està justificada per dos tàxons xinesos, l'Anchiornis ("gairebé ocell") de Liaoning i el Jinfengopteryx (del Jinfeng, el fènix daurat de la mitologia xinesa, i pteryx, "ala" en grec) de Hebei. L'Anchiornis presenta plomes llargues i ben desenvolupades tant als braços com a les cames, pel que es tractaria d'un "dinosaure de quatre ales" semblant al Dromeosàurid Microraptor. Això, junt amb la seva petita mida, faria que l'Anchiornis seria també un planador. També presenta una cresta plumífera al cap. El 2010 es va fer un estudi de la microestructura de les plomes de l'Anchiornis en que es van descobrir certs melanosomes o orgànuls cel·lulars responsables del pigment, pel que va ser el primer dinosaure (i per ara encara l'únic) en que es va poder deduir el seu color. El patró cromàtic de l'Anchiornis és el següent: la cresta plumífera del cap és vermella, les ales són de ratlles negres i blanques i la resta del cos és de color gris fosc. Les plomes del Jinfengopteryx tindrien una forma semblant a les de l'Anchiornis, però no són presents a les cames, pel que no podria planejar. Ambdós dinosaures van ser classificats en un principi com a ocells primitius, però la presència de l'urpa engrandida del segon dit (que no es troba en les aus) entre altres característiques els han acabat situant entre els Troodòntids.

Reconstrucció d'un Anchiornis en posició de planament.
Foto: Jakob Vinther.

Esquelet d'Anchiornis, on les poden apreciar molt bé les plomes, gairebé idèntiques a les de les aus.
Foto: Nature.

Reconstrucció d'un Jinfengopteryx.
Foto: Matt Martyniuk.

Foto de l'esquelet holotip del Jinfengopteryx (es poden apreciar les plomes de la cua) i dibuix amb abreviacions dels ossos.
Foto: Geological Bulletin of China.
En l'estudi els Troodòntids es troba una de les hipòtesis més curioses que s'han fet en la història de la dinosaurologia en general. El 1982, en Dale Russell del Museu Canadenc de la Natura a Ottawa va publicar un estudi de la cavitat cranial del Stenonychosaurus (actualment un sinònim de Troodon) en el qual també va proposar l'evolució del dinosaure en el cas de sobreviure al Límit K/T i evolucionar en una trajectòria diferent a la que condueix als ocells. El fet de que el Stenonychosaurus/Troodon tenia l'encèfal més gran en comparació al cos de tots els dinosaures, va fer teoritzar a en Russell de que podria haver adquirit un conscient intel·lectual semblant a l'humà en el cas de sobreviure fins a l'actualitat. En aquest sentit, va argumentar que això comportaria una sèrie de canvis anatòmics en aquests Troodòntids evolucionats: primer la part superior del crani es faria més gran per poder-hi allotjar-hi un cervell tan gran; en segon lloc encara mantindrien els tres dits dels seus avantpassats però podrien manipular objectes fins a un cert punt, el que es tradueix també amb l'aparició d'un polze; i en tercer lloc podrien haver perdut la cua i adquirir una postura vertical, pel que el resultat seria un dinosaure amb un aspecte més semblant al d'un humà que al dels seus predecessors, al qual en Russell li va posar de dinosaure humanoide o dinosauroide. En l'època en que es va proposar el dinosauroide encara no s'havien trobat dinosaures amb plomes, pel que en Russell se'l va imaginar com una criatura escatosa i moltes de les reconstruccions que se'n van fer el representaven de color verd. Actualment, sabent que el Troodon estava a pocs passos de les aus,  el dinosauroide amb molta seguretat també estaria emplomallat i les seves plomes no haurien estat verdes. Molts paleontòlegs han criticat al dinosauroide ja que creuen que si el Troodon hagués sobreviscut durant el Cenozoic i hagués evolucionat fins a adquirir el conscient intel·lectual d'una persona, el resultat final no tindria que semblar-se a un Homínid i hauria conservat la cua i la postura horitzontal dels seus avantpassats, a més de manipular objectes amb la boca o els peus (com ho fan moltes aus) en comptes de les mans.

Reconstruccions d'un Troodon (postura horitzontal, cua i cap allargat) i d'un dinosauroide (postura vertical, falta de cua i cap escurçat).
Foto: Museu Canadenc de la Natura.

Avisapiens saurotheos, un altre hipotètic descendent intel·ligent del Troodon amb el que es vol justificar que la forma humanoide no ha d'estar sempre relacionada amb el conscient intel·lectual.
Foto: Cevdet Kosemen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada