I és que el nom genèric ho indica molt clarament: el colós (colossus en llatí) del sud (notos en grec, referint-se al Gondwana). Argentina ha viscut una autèntica explosió de dinosaures gegants a les últimes dècades, majoritàriament Sauròpodes Titanosaures com l'Argentinosaurus, el Dreadnoughtus i ara aquest. Els Titanosaures comprenen aproximadament un terç del registre fòssil de tots els Sauròpodes i, en el cas del Cretaci l'Argentinna i la resta de l'Hemisferi Sud, abasten una riquesa taxonòmica increïble per les dimensions descomunals de les seves restes, competint en abundància i varietat amb els Hadrosàurids de la mateixa època a l'Hemisferi Nord. Però sempre amb els Titanosaures hi ha hagut el problema de que moltes vegades s'han trobat fòssils fragmentaris que no representen tota l'osteologia (és a dir, l'esquelet) del dinosaure. En els últims anys per sort s'han trobat esquelets d'aquests gegants amb restes més completes que representen a més àrees del cos, com és el cas del Dreadnoughtus i o d'un altre monstre encara sense nom que va sorprendre a tothom quan es va acabar la seva excavació el maig del 2014.
Una de les àrees que molt rarament s'ha pogut aconseguir amb els fòssils de Titanosaures és el peu, fonamental per comprendre la postura i la locomoció d'aquests goliats i com podrien haver suportat el seu pes desmesurat. Un peu gairebé complet per fi s'ha pogut identificar al Notocolossus, presentat a la revista Scientific Reports aquest 18 de gener per part de paleontòlegs argentins del Laboratorio de Dinosaurios de la Universitat Nacional de Cuyo i del Centro Paleontológico Lago Barreales de la Universitat Nacional del Comahue, dirigits per en Bernardo González Riga, a més d'en Matthew Lamanna del Museu Carnegie d'Història Natural a Pittsburgh (Pennsilvània), que també va ajudar a l'equip de la Universitat de Drexel que va descriure al Dreadnoughtus. S'han descrit dos exemplars de Notocolossus. L'holotip representa a un individu molt gran que consisteix en una vèrtebra dorsal, una vèrtebra caudal, l'húmer dret i l'extrem proximal del pubis esquerre. El paratip és més petit però més complet, amb una sèrie de set vèrtebres caudals i la peça estrella, el peu dret. Tant les restes de l'holotip com les del paratip s'han considerat pertanyents a un sol exemplar perquè es van trobar en una àrea molt petita al mateix nivell estratigràfic i tenen la mateixa mida. Tot i que la conservació del molt preuat peu fa especial al Notocolossus, els fòssils desenterrats són menys que les del Dreadnoughtus. Els dos esquelets procedeixen de Cerro Guillermo, localitzat a la Formació Plottier de finals del Coniacià i principis del Santonià (86 M.A, al Cretaci mitjà/superior) al departament argentí de Malargüe de la província de Mendoza. El nom específic del Notocolossus, gonzalezparejasi, fa referència al paleontòleg Jorge González Parejas que ha col·laborat en la investigació, protecció i preservació dels fòssils de dinosaures de la província de Mendoza durat dues dècades.
 |
| Situació geogràfica del descobriment del Notocolossus i reconstrucció de l'esquelet amb els ossos referents a l'holotip pintats de verd i els ossos referents al paratip pintats de taronja. Foto: Scientific Reports. |
Tot i no descobrir-se moltes restes, l'equip de paleontòlegs ha pogut estimar la seva mida i pes gràcies a l'húmer i a la vèrtebra dorsal. L'húmer del Notocolossus fa 1,76 m. No és el més llarg de tots els Sauròpodes (en el Giraffatitan fa 2,13 m, en el Brachiosaurus fa 2,04 m i en el Turiasaurus fa 1,79 m), però si el dels Titanosaures que inclouen l'húmer dins de les restes identificades (en el Paralititan fa 1,69 cm, en el Dreadnoughtus fa 1,6 cm i en el Futalognkosaurus ).fa 1,56 m). He dit dins dels Titanosaures en els quals s'ha identificat l'húmer, perquè aquest os no s'ha pogut trobar amb l'Argentinosaurus però basant-se amb el seu fèmur (de 2,5 m), l'húmer estaria al voltant dels 2 m. A partir de l'húmer, s'ha estimat que la longitud del Notocolossus estaria entre els 28 i els 35 m. Pel que fa a la vèrtebra dorsal, aquesta no està del tot conservada, ja que li falta el final de l'apòfisi espinosa. La part conservada fa 75 cm d'alçada. Per saber l'amplada original de la vèrtebra, s'ha duplicat la mida de l'apòfisi transversa per imitar la de l'apòfisi espinosa, i el resultat ha 150 cm. L'única vèrtebra dorsal més gran en el registre fòssil de Titanosaures argentins és la del Puertasaurus, amb 106 cm d'alçada i 168 cm d'amplada. Un paràmetre interessant en l'estudi de la mida dels Sauròpodes és el centre vertebral, que en el cas de la vèrtebra dorsal de Notocolossus fa 34 cm d'alçada i 43,5 cm d'amplada, una xifra que fa que no sembli tant impressionant, ja que el centre vertebral de les vèrtebres dorsals del Puertasaurus fa 43 cm d'alçada i 60 cm d'amplada.
 |
| Comparació entre la vèrtebra dorsal del Notocolossus i la del Puertasaurus. La segona foto i la tercera fotos són tal com s'ha trobat i com s'ha mostrar a Scientific Reports, la primera foto és una reconstrucció feta per en Mike Taylor i els dibuixos de la vèrtebra del Puertasaurus provenen d'un article publicat al 2005. Foto: Scientific Reports/Sauropod Vertebra Picture of the Week (el blog d'en Mike Taylor). |
El pes del Notocolossus s'ha intentat identificar a partir de la circumferència de la diàfisi de l'húmer, que és de 77 cm. Però per estimar la massa també es necessita la circumferència de la diàfisi del fèmur, absent en tots dos exemplars de Notocolossus. Mitjançant una comparació entre aquests dues mesures en altres Titanosaures argentins que presenten aquests dos ossos, s'ha estimat que la circumferència femoral de l'holotip de Notocolossus estaria al voltant dels 93,6 cm. L'equip d'en Bernardo González ha utilitzat una equació que combinava les dues circumferències i que ha donat com a resultat un pes estimat de 60 tones per a aquest nou dinosaure, més o menys el mateix que se li va donar al Dreadnoughtus en un principi, on també es va utilitzar aquesta equació. Però també s'ha restat la mitjana d'error al calcular del resultat i s'ha obtingut un pes menor de 45 tones. Recentment es va calcular la massa del Dreadnoughtus mitjançant models a escala i es va obtenir que aquesta seria de 38 tones, cosa que va provocar que es divulgués la notícia com el Dreadnoughtus no era tan gran, i és que utilitzar models a escala en Sauròpodes gegants podria indicar que l'equació anteriorment esmentada pot sobreestimar els pesos que es volen posar als animals extingits. Però les restes del Notocolossus continuen sent massa poques com per crear un model a escala, encara que un pes entre les 40 i les 60 tones ja converteix al Notocolossus en un dinosaure titànic.
 |
| Ossos de l'esquelet apendicular del Notocolossus. A l'esquerra: l'húmer de l'holotip. A la dreta a dalt: el fragment de pubis vist de forma lateral (b) i de forma proximal (c). A la dreta a baix: el peu dret del paratip, vist de forma proximal (d), medial (e) i dorsal (f). Foto: Scientific Reports. |
Pel que fa al peu, l'astràgal és l'únic tarsià que es conserva i inclou cinc metatarsians robusts de 45 cm de llargada. En altres Titanosaures ja s'han trobat metatarsians, encara que fragmentaris, i aquests mostren diferències significatives amb els del Notocolossus. La primera d'aquestes és que els metatarsians III i IV del Notocolossus no difereixen molt en mida amb la resta, mentre que en altres Titanosaures el metatarsià III pot arribar a ser un 40% més llarg que el metatarsià I. Tot i l'apunt anterior, el metatarsià més llarg és el IV. Un altre metatarsià relativament llarg en el Notocolossus és el V. Aquesta homogeneïtat en els metatarsians podria indicar que estaven adaptats per suportar el descomunal pes del dinosaure. Per a cada metatarsià li corresponen dues falanges, excepte el V que no en té cap. Això augmenta les diferències amb els altres Titanosaures, on difereixen el nombre de falanges del metatarsià III i del V. En el Notocolossus han aparegut tres falanges distals corresponents als dígits I, II i III, i també presenten diferències amb les de la resta de Titanosaures, sent inusualment curtes i acabar de forma irregular. Aquestes característiques indiquen que es va reunir progressivament el nombre de falanges mentre els Titanosaures anaven evolucionant, el que també indica que les potes posteriors es van anant reduint de mida. Encara no es pot indicar amb precisió la situació filogenètica del Notocolossus dins dels Titanosaures. Com que la majoria d'aquests dinosaures no presenten restes del peu, no s'ha pogut establir si les característiques del nou tàxon argentí són únicament seves o defineixen un grup. Almenys si que s'ha pogut aclarir que els Titanosaures tenien dos tipus de peus: els relativament curts i robusts del Notocolossus i els més allargats d'altres espècies com l'Alamosaurus nord-americà i el Rapetosaurus malgaix. Al fixar-se en els peus, es veu que la diversitat dins dels Titanosaures és encara més grans del que es pensava, tenint que en compte que són dinosaures que inclouen espècies relativament petites com el Magyarosaurus romanès i els animals terrestres més grans de tots els temps, i espècies de coll llarg i coll curt.
 |
| Arbre filogenètic dels Sauròpodes on es mostra també l'evolució dels seus peus. Aquí el Notocolossus es mostra com el tàxon germà del Dreadnoughtus. Foto: Scientific Reports. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada