dissabte, 28 de maig de 2016

La setmana dels Ceratòpsids 2.

SPICLYPEUS SHIPPORUM

Prové de la part de la Formació Judith River (finals del Campanià) corresponent a Montana, tractant-se del sisè Ceratòpsid identificat allà. A diferència del Machairoceratops, el Spiclypeus s'ha pogut estudiar a partir d'un holotip força complet amb restes postcranials. El crani consta del rostral, el premaxil·lar, la banya nassal, el maxil·lar, les dues banyes orbitals, el jugal, el quadrat, el parietal, l'escamós i el dentari. Les rests postcranials són dues vèrtebres cervicals, nou vèrtebres dorsals, 15 costelles dorsals, l'húmer esquerre, l'ili esquerre i el fèmur, tíbia i peronés esquerres. L'exemplar es va trobar fa deus anys a prop del poble de Winifred i va ser propietat de la família Shipp, a la qual s'ha dedicat el nom específic (shipporum). Rep també el nom afectuós de Judith en honor a la formació geològica, però per ara no se sap quin seria el seu sexe.

Dibuix de les restes identificades de la Judith, marcades amb color gris. Els ossos més blancs serien els fragments que falten.
Foto: SumiRyu.
Al crani es destaquen les banyes orbitals i, com sempre en els Ceratòpsids, per la projecció parietal. Les banyes del Spiclypeus sobresurten cap als costats del crani. En una primera vista, les banyes no són molt diferents a les de la majoria de Ceratòpsids, però mostren més semblança amb les del Ceratops, el primer tàxon que es va nombrar de la família, encara que es considera invàlid. La projecció parietal consta de tretze ossos amb forma triangular, sis per un costat i set per l'altre. Les protuberàncies es van fer cada vegada més grans a mesura que s'acosten al centre, formant una espècie de corona, i es fusionen totes a la seva base. Per aquest motiu se li ha posat el nom genèric, que significa escut d'espigues en llatí. La projecció parietal és única, però mostra semblances amb la del Vagaceratops, d'Alberta, i el Kosmoceratops, d'Alberta i Utah. Pel que fa a altres característiques, el desgast de les dents és important i mostra que menjava vegetals durs i que, al masticar, movia la mandíbula de forma circular.

Reconstrucció del crani del Spiclypeus. Els ossos més clars són motlles que representen els ossos que falten.
Foto: PlosOne.
Un apunt molt important sobre l'holotip del Spiclypeus és la presència de patologies òssies a l'escamós i l'húmer. A l'escamós s'han trobat nombrosos forats que en els Ceratòpsids s'associen a la presència de malalties cròniques, en aquest cas, s'ha deduït que es tractaria d'una osteomelitis. La massa de l'húmer és irregular, rugosa i presenta també molts forats, i la zona més distal està inflada, el que està relacionat amb l'artritis degenerativa. L'anàlisi histològic de les parets òssies mostra que la Judith hauria arribat a l'edat adulta i que almenys hauria viscut deu anys suportar les seves malalties. S'especula que l'osteomelitis de l'escamós seria deguda a una infecció causada per una ferida després d'un combat.

Ossos apendiculars de la Judith: húmer (on es pot apreciar l'inflament de l'artritis), ili, fèmur i tíbia.
Foto: PlosOne.
L'anàlisi filogenètica apropa al Spiclypeus al Vagaceratops i els Kosmoceratops, on els tres formen un petit clade basat en característiques cranials com la projecció parietal. Aquest s'apropen, a la vegada, al Chasmosaurus, de banyes orbitals més aviat petites, i s'allunyen del Triceratops, de banyes orbitals gegants. El descobriment del Spiclypeus ha afectat al Pentaceratops aquilonius d'Alberta, el qual pot convertir-se en una espècie dubtosa o fins i tot invàlida. El que passa és que un paratip del Pentaceratops aquilonius consistent en un os de la projecció parietal és molt semblant al del Spiclypeus. El problema radica en que aquest os parietal és un paratip possiblement juvenil que difereix considerablement amb l'holotip, un adult que continua sent vàlid. L'últim apunt sobre el Spiclypeus està relacionat amb la seva relació amb altres Ceratòpsids de la Formació Judith River. Les formes en que aquests s'hi presenten al Campanià de Montana i Alberta són totalment diferents a les d'Utah i Nou Mèxic, el que demostraria de la separació faunística dels dinosaures de Laramídia, però l'estreta relació entre el Spiclypeus i el Kosmoceratops, identificat tan a Alberta com a Utah, indicaria que alguna connexió breu hauria existit al voltant dels 75 M.A.

Reconstrucció artística d'un Spiclypeus caminant per la llera d'un riu.
Foto: Michael Skrepnick.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada