salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

divendres, 23 de desembre del 2016

Els dinosaures de l'any 2016: Foraminacephale brevis

Pel que fa la Dinosaurologia canadenca, el 2016 s'ha caracteritzat per les revisions d'espècimens descrits en primera instància fa dècades i que ara han rebut una nova classificació utilitzant els mètodes moderns d'investigació no presents en l'època de la primera investigació. A El Jove Paleontòleg, ja ho vam veure al setembre amb el Teròpode Rativates, i al novembre va passar el mateix amb un Marginocèfal: Foraminacephale brevis.
La Zoological Journal of the Linnean Society va publicar al 25 de novembre la revisió, feta per en Ryan Schott de la Universitat de Toronto i en David Evans del Museu Reial d'Ontario (a Toronto mateix) de l'estructura cranial, la histologia i les relacions filogenètiques d'un tàxon de Marginocèfal Paquicefalosàurid (per qui no ho recorda, els de sostre cranial engruixit i possiblement bípedes, característics del Cretaci d'Àsia i Laramídia) procedent de la Formació Parc Provincial dels Dinosaures (Alberta, Cretaci superior Campanià) que ha resultat bastant problemàtic al llarg de la seva existència. L'holotip del Foraminacephale, una volta fronto-parietal tant característica dels Paquicefalosàurids, va ser descrit inicialment com un Stegoceras ("sostre corni", un dels Paquicefalosàurids més coneguts) per en Lawrence Lambe al 1918, assignant-li l'espècie S. brevis. Entre els anys 40 i els 80 del segle passat, es va continuar considerant un Stegoceras, però sinonimitzat com una forma de S. validum (l'espècie tipus del gènere, descrita al 1902) a causa de ser interpretada la seva forma com un caràcter ontogènic o sexual.

Dibuix de la volta fronto-parietal holotip del Foraminacephale (llavors Stegoceras) en una monografia sobre Marginocèfals (llavors Ceratopsians, que també incloïen als Paquicefalosàurids) feta al 1907.
Foto: Lawrence Lambe/U.S. Geological Survey.
L'últim canvi taxonòmic d'aquest volta cranial (amb el codi CMN 1423, al ser custodiat al Museu Canadenc de la Natura d'Ottawa) abans de l'arribada del Foramincephale va ser al 2000 amb un treball d'en Robert Sullivan publicat al New Mexico Musrum of Natural History and Science Bulletin, en que se li assignava el gènere Prenocephale (P. brevis), per l'estat desenvolupat del creixement de la volta fronto-parietal i una única filera de tubercles ornamentals occipitals. Això ampliaria el rang geogràfic del Prenocephale, identificat primerament a Mongòlia. El Foraminacephale sorgeix a la llum amb la tesi de màster d'en Ryan Scott presentada al 2011, però ha quedat invàliid fins a la col·laboració que ha fet amb en Evans i que és el motiu d'aquesta entrada.
Les conclusions sobre la pertinença de l'holotip CMN 1423 com un nou tàxon binomial de Paquicefalosàurid s'han fet combinant dades tan antigues com noves sobre els fòssils d'aquests animals trobats al Grup geològic Belly River (Formacions Oldman, Parc Provincial dels Dinosaures i Foremost, 80-74 M.A.). En el resum (abstract) de l'article ja s'indica que la falta de coneixements sobre sistemàtica taxonòmica (situar i re-situar els organismes en la filogènia segons l'aparició de noves evidències) pot afectar decisivament en l'estudi dels patrons d'evolució a gran escala. És una realitat molt present en els Paquicefalosàurids, el registre fòssil dels quals és un dels més incomplets entre els dinosaures no aviaris i que ha comportat una poca diferenciació entre la variació específica i l'ontogènica d'aquests Marginocèfals. Així doncs, el Foraminacephale es caracteritza, sempre en la volta fronto-parietal, per la possessió de molts foramina o forats al llarg (sent l'origen del nom genèric del dinosaure: "cap amb forats", del llatí foramina i del grec kephalé), un gran lòbul central i dos lòbuls laterals més petits. El Foraminacephale es diferencia del Stegoceras per la forma del parietal, que en el primer es dirigeix cap avall sobre de la base cranial (compost per l'endocrani). I es diferencia del Prenocephale per la presència de solcs prominents entre el lòbul central i els laterals.

Dibuix fet al 1918 de la volta fronto-parietal d'un Stegoceras validum (posat aquí per fer una comparació amb el Foraminacephale de la fotografia anterior).
Foto: Lawrence Lambe/Proceedings and transactions of the Royal Society of Canada.
Encara que la volta fronto-parietal és la única part definida que es coneix del Foraminacephale, s'han trobat molts exemplars d'aquesta de la mateixa manera que en el Stegoceras, que han ajudat a completar la imatge ontogènica del dinosaure i així acabar de diferenciar-lo. En els Stegoceras juvenils, la forma general de la volta és plana, la fenestra supratemporal situada a la part més superior del crani és rodona i es tancaria durant la vida del dinosaure, l'espai buit és molt gran i la volta s'hauria engruixit ràpid..Mentre que, en els joves Foraminacephale, la volta té una lleugera forma de cúpula, la fenestra supratemporal té forma d'esquerda i es mantindria oberta durant tot el procés vital, l'espai buit és menor i l'engruiximent de laa volta en conjunt hauria estat més lent. En conclusió, en Schott i en Evans afirmen que tant la morfologia ontogènica pot variar molt respecte dues espècies properes, i s'ha de tenir en compte a l'hora de produir anàlisis filogenètiques robustes.

Reconstrucció d'un Foraminacephale, amb el postcrani basat en altres Paquicefalosàurids (sobretot Stegoceras i Homalocephale).
Foto: IJReid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada