dissabte, 18 de març de 2017

Els Somphospondylii i els Euhelopòdids.

Els Somphospondylii són un clade sense rang de Sauròpodes Titanosauriforms que inclou als famosos Titanosaures i a un seguit de dinosaures més basals que aquests però més derivats que els Braquiosàurids. Es van originar possiblement al Juràssic superior, però les formes més primerenques no apareixen en el registre fòssil fins començat el Cretaci. Els Somphospondylii van ser nombrats per en Jeffrey Wilson i en Paul Sereno al 1998.
Entre els caràcters de diagnòstic dels Somphospondylii hi trobem: posseir al menys 15 vèrtebres cervicals, vèrtebres sacres amb camellae al seu interior, apòfisis espinoses planes i un cantó de l'húmer amb forma arrodonida. En moltes anàlisis filogenètiques, la base dels Somphospondylii està formada per una sèrie de tàxons de creació recent i fragmentaris, situats cronològicament a mig Cretaci i filogenèticament a cavall entre els Braquiosàurids i els Titanosaures. Dintre d'aquests dinosaures si situa el Sauroposeidon del Cretaci inferior d'Oklahoma i Texas, que va ser descrit com un Braquiosàurid per caràcters com vèrtebres cervicals allargades, que estan presents en grups més inclusius.

Adult i juvenil de Brontomerus, del Cretaci inferior tardà d'Utah. És un clar exemple d'aquests tàxons a revisió de la base dels Somphospondylii, posició que té assegurada des del 2013. Va ser descrit inicialment al 2011 com un Macronari no-Titanosauriform.
Foto: Mauricio Antón.

EUHELOPODIDAE

Els Euhelopòdids són el clade definit més basal dins dels Somphospondylii, amb rang de família. Creada per n'Alfred Romer al 1956 a partir del Sauròpode xinès Euhelopus, descrit al 1929, la família Euhelopodidae ha estat una de les més canviants en la història dels Sauròpodes. Els Euhelopòdids sempre s'han entès com un clade endèmic de l'Àsia Oriental, que va desenvolupar la seva fauna característica de Sauròpodes primitius durant el Juràssic. Això va fer que tradicionalment s'incloés dins dels Euhelopòdids als Mamenquisàurids juràssics, situant-los fora dels Neosauròpodes. Aquesta posició era defensada per caràcters com la pèrdua de contacte entre el quadrat-jugal i l'escamós, centres vertebrals cervicals alargats i xebrons bifurcats.

Vèrtebra cervical de l'holotip de l'Erketu. El seu nom genèric és mongol i fa referència al déu Erketü Tengri.
Foto: Daniel Ksepka i Mark Norell/American Museum Novitates.
Al 2009 es van acabar de concretar que l'Euhelopus entrava dins dels Neosauròpodes, dels Macronaris, dels Titanosauriforms i que posseïa una posició molt propera als Titanosaures. En la mateixa investigació, d'en Jeffrey Wilson i en Paul Upchurch, també es demostrava la similitud amb l'Erketu, un Sauròpode del Cretaci superior inicial de Mongòlia caracteritzat per tenir un coll el doble de llarg que la resta del cos producte de l'augment de mida de les vèrtebres cervicals. Actualment, els Euhelopòdids estan representats per set dinosaures del Cretaci inferior de la Xina, Mongòlia, Tailàndia i Laos anteriorment classificats com Somphospondylii basals o Titanosaures. Tot i el canvi de posició filogenètica i temporal, els Euhelopòdids encara continuen entenent-se com una agrupació típicament asiàtica. Això sí, la seva situació de Neosauròpodes mostra una emigració cap a Orient quan l'aïllament va acabar-se durant el Cretaci inferior. Entre les sinapomorfies (o caràcters compartits) es troba la bifurcació de les vèrtebres cervicals, convergents amb molts altres clades de Sauròpodes.

Parella d`Euhelopus en primer pla. L'exemplar de l'esquerra s'acosta a una Gimnosperma, evidenciant la forma cranial i els hàbits alimentaris del dinosaure (explicats avall).
Foto: Tomas Wigren/Plos One.
L'espècie tipus dels Euhelopòdids, l'Euhelopus zdanskyi (Barremià-Aptià de Shandong), destaca per presentar un crani complet, aspecte encara bastant car entre els Sauròpodes en general. Al 2013 es va publicar a la Plos One la reconstrucció en 3D del crani holotip de l'Euhelopus per part d'en Stephen Poropat i en Benjamin Kear (Universitat d'Uppsala). El cap d'aquest dinosaure és semblant al típic dels Macronaris, amb una mandíbula acabada en musell, narius situats en posició rostral respecte de les òrbites i dents de reemplaçament ràpid i forma espatulada. Tant la mandíbula com alguns caràcters postcranials de l'Euhelopus (coll llarg i una mida semblant de les extremitats) indiquen que aquest Sauròpode s'alimentava de vegetació dura i d'altura. L'Euhelopus no semblava compartir els mateixos hàbits que els seus cosins Titanosaures, que, per la forma totalment diferent del crani, haurien competit amb els Diplodocoïdeus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada