salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dijous, 13 d’abril de 2017

Nova espècie del genère de Tiranosàurid Daspletosaurus.

El 30 de març es va publicar una nova descripció en open-access d'un dinosaure a la Scientific Reports. a càrrec d'en Thomas Carr del Carthage College de Kenosha (Wisconsin) i els seus quatre col·laboradors. Es tracta d'un article bastant important perquè descriu una nova espècie de Tiranosàurid nord-americà, dins del gènere Daspletosaurus, a partir de bastants fòssils corporals d'alta qualitat, amb el qual s'ha pogut donar bastants incisos en la seva filogènia, ontogènia i aparença en vida.

Crani holotip del Daspletosaurus horneri incrustat en la matriu rocosa.
Foto: James St. John/Viquipèdia.
El nou Teròpode Tiranosàurid en qüestió prové de la Formació Two Medicine (Cretaci superior Campanià, Montana) i ha estat nombrat Daspletosaurus horneri en homenatge a en Jack Horner, un dels paleontòlegs que ha dedicat més a l'investigació de Two Medicine en general i dels seus dinosaures en particular, que tindria una llargada de 9 m i una alçada de 2,2 m. L'holotip consisteix en un crani complet, una zona pectoral parcial i una extremitat posterior gairebé completa. També hi ha dos paratips: un amb crani incomplet, algunes vèrtebres cervicals i una cama parcial. L'altre és un dentari gairebé sencer d'un juvenil. Els individus referits al D. horneri formen una línia de creixement: amb juvenils ("nens"), subadults i adults. Segueix un patró ontogènic semblant al d'altres Tiranosàurid de la seva subfamília (Tyrannosaurinae), en el qual hi ha una transició entre juvenils de morfologia general gràcil i adults robusts i un augment del nombre de dents maxil·lars al llarg de la infantesa per després decréixer al arribar a la maduresa. 

Línia de creixement del D. horneri amb les característiques de cada etapa i els cranis que representen cadascuna.
Foto: Thomas Carr et al./Scientific Reports
En l'anàlisi filogenètica, el D. horneri es va obtenir com el tàxon germà de l'espècie tipus del gènere (D. torosus) a partir de caràcters com un procés cornual (que crea una banya a partir de l'os matriu, bastant comuna en els Tiranosàurids) addicional en el lacrimal (també és present en el postorbital), una espècie de "barbeta" al dentari (formada a partir de l'articulació de dues branques de l'os) situada a sota de la seva tercera dent i posseir més de tretze dents al maxil·lar. Una de les diferències que més sobresurten entre els dos tàxons és que el D. horneri tindria el crani més alt que el D. torosus a partir de l'allargament de la branca rostral del lacrimal. La banya principal d'origen lacrimal és més alta en l'espècie tipus (proporció del 69% en relació amb la branca rostral) que en la nouvinguda (proporció del 53%). Així doncs, el Daspletosaurus va habitar durant 2,3 M.A. del Campanià al sud d'Alberta i el nord de Montana.

A: Cladograma de la subfamília Tyrannosaurinae a partir de la incorporació del D. horneri. B-G: ossos del crani holotip amb indicació de les sinapomorfies (caracètrs compartits amb altres tàxons) de la nova espècie amb el gènere Daspletosaurus.
Foto. Thomas Carr et al./Scientific Reports
En la presentació del D. horneri s'ha destacat molt la validesa de l'anagènesi des del D. torosus fins al mateix Tyrannosaurus rex. L'anagènesi és un fenomen d'especiació (creació de noves espècies) que es realitza de forma lineal, on l'espècie ancestral és substituïda per complet per una de nova a l'hora d'haver-se produït tots els canvis. És un fenomen diferent de la cladogènesi, la ramificació en clades de la descendència a partir d'un avantpassat comú. En les espècies fòssils, per fer-se possible l'anagènesi hi ha d'haver espècimens relacionats de molt a prop i amb poca diferència temporal entre ells, dades estratigràfiques clares per als fòssils i la presència de línies de creixement en cada espècie. Les dues espècies de Daspletosaurus semblen acordar amb la hipòtesi de l'anagènesi tenint en compte que formen un sol clade, mentre que el Tiranosaure (que inclou tant al rex com al bataar mongol que torna a ser sinònim) forma part d'un altre clade amb el gènere xinès Zhuchengtyrannus magnus, la relació entre uns i altres sembla més ser efecte de cladogènesi.
Un altre aspecte important del D. horneri és que l'excel·lent qualitat dels seus fòssils ha permès preservar restes de la seva pell a la premaxil·la, maxil·lar, nasal, lacrimal, jugal, postorbital, escamós i dentari. La seva presència és important per mostrar l'evolució cap al bec de les aus en uns Teròpodes avançats com els Tiranosàurids. Per això, s'han comparat les escames del D. horneri amb la de diversos cocodrils i aus. L'integument facial del nou tàxon i d'altres Tiranosàurids està format d'escates que en el seu moment tindrien múltiples foràmens neurovasculars (per on passen els nervis), que farien especialment sensibles al tacte la regió de les mandíbules, en un esquema molt semblant al que presenten molts cocodrils. Fent la comparació amb aquests, els Tiranosàurids tindrien un sistema tàctil facial que funcionaria en la captura de preses i la identificació i manipulació d'objectes, com també comprovar la temperatura dels ous durant la incubació.

Reconstrucció del crani del D. horneri amb la representació en textures dels diverses tipus d'escates que tenia a la seva cara.
Foto: Dino Pulerà/Scientific Reports.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada