Descripcions d'altres animals

Els dinosaures eren les criatures dominants a la Prehistòria, però no estaven sols, ni tampoc els mamífers després d'ells. Fa milions d'anys hi havia gran multitud d'animals que no eren dinosaures ni mamífers, eren els invertebrats, els peixos, els amfibis i altres tipus de rèptils no dinosaures.



ELS INVERTEBRATS

Els invertebrats van ser els primers animals en evolucionar, alguns, com les meduses van aparèixer abans de l'explosió Cambriana, encara que la majoria van aparèixer en aquell succés. Van prosperar als mars i fa aproximadament 400 M.A., van colonitzar terra ferma, i alguns fins i tot van aixecar el vol. Avui són els animals més abundants, la major part del regne animal està representat pels invertebrats, dels quals, la majoria formen part dels artròpodes. El més curiós és que, fa milions d'anys, hi havia artròpodes tan grans com un home!!!!!!! Aquí teniu aquests artròpodes gegants.



HALLUCIGENIA

Reconstrucció d'un Hallucigenia.
El Hallucigenia, era semblant a un cuc, va ser una de les criatures més estranyes trobades en la cantera de pissarra del Cambrià de Burgess Shale (Canadà), de fa uns 600 M.A. Quan es va trobar, els paleontòlegs els van estudiar del revés i van creure que l'espines eren defensives (com es pot veure en la reconstrucció) i que les potes carnososes eren tentacles que feia servir per menjar.



CALYMENE

Esquelet de Calymene comparat amb la mà d'un Homo Sapiens.
El Calymene és un dels Trilobits millors coneguts. Els primers fòssils van ser trobats durant el segle XIX a les mines de carbó d'Anglaterra i es va anomenar popularment "la llagosta de Dundley", en honor a una ciutat de la zona. A l'igual que altres membres de la seva família, el cos del Calymene consistia en 3 grans parts: un cap dotat de grans ulls, un tòrax format per 12 o més de segments repetits i una cua, on els segments estaven firmament soldats, de forma que no es podien articular com els del tòrax.



PLIOMERA

Fòssil d'un Pliomera.
El Pliomera feia només 5 cm i va viure durant l'Ordovicià, fa uns 450 M.A. Presentava unes crestes amb osques al cap que encaixaven a la part posterior del cos quan el Trilòbit s'arraulia i la vulnerable part ventral quedava protegida.



STEPHANOCERAS

Banc de Stephanoceras.
Com altres Ammonits, el Stephanoceras tenia una closca en forma d'espiral. La cresta tenia parets transversals que la dividien en compartiments. A mesura que anava creixent, afegia material a la closca perquè s'amplies i formar noves parets transversals. La closca del Stephanoceras feia 20 cm de diàmetre. 



GONIATITES

Reconstrucció d'un Goniatites.
El Goniatites era un Ammonit que va viure des de fa 400 M.A. (Devonià) fins al Permià. Els principals fòssils de closques d'aquest mol·lusc s'han trobat al Marroc La seva conquilla tenia sutures en forma de zig-zag i presentava un llombrígol petit i estret. 




TITANITES GIGANTEUS

Closca fossilitzada d'un Titanites giganteus.
El Titanites giganteus és un Ammonit que va viure durant el Juràssic final (fa aproximadament 150 M.A.) al sud d'Anglaterra i al nord de França. La seva closca mesurava 40 cm diàmetre i es fa servir com fòssil índex pel període Juràssic.



TULLIMONSTRUM

Reconstrucció de dos Tullimonstrum.
El Tullimonstrum era un estrany invertebrat aquàtic del Carbonífer de cos tou. El seu cos tenia el cos dividit en segments i mesurava fins a 19 cm, amb trompa que acabava en una curiosa urpa. S'anomena "monstre de Tully" en homenatge a l'aficionat que el va descobrir.



AEGER

Esquelet d'Aeger.
Aquest crustaci Decàpode de 6 cm semblant a una gamba és un dels fòssils més frequents al jaciment alemany de Solnhofen (període Juràssic). Les seves característiques tot just difereixen de les de les gambes: tenia una extremitat punxeguda o rostre al front, antenes molt llargues, una closca sobre el cap i el tòrax i extremitats acabades en pinces per recollir petits trossos d'aliments.



ERYON

Esquelet d'Eryon.
L'Eryon era un tipus de llagosta del Juràssic i el Cretaci. Era lleugerament més petit que una mà humana i tenia una closca ampla i aplanada, seguit d'un abdomen flexible i articulat en forma de cua. Els seus 4 parells d'extremitats disposaven d'urpes i l'extrem de la cua tenia forma de ventall.  



ANOMALOCARIS

Parella d'Anomalocaris.
L'Anomalocaris era un gran artròpode depredador que nedava els mars del Cambrià fa més de 500 M.A., va ser el depredador màxim de l'ecosistema de l'època. Originalment s'havia pensat que el fòssil d'aquest animal eren tres especies diferents: la boca seria una medusa, el cos d'esponja i els apèndixs correspondrien a la cua d'un crustaci.



EURYPTERUS


Esquelet d'Eurypterus
L'Eurypterus era un Euriptèrid de 10 cm. Com altres de la seva classe, l'extrem frontal estava cobert per una closca que cobria els quelícers i posseïa 4 parells de petites extremitats ambulatòries. Tenia també una cua esmolada anomenada tèlson. Probablement s'alimentava de petits cucs i altres petits animals presents al fons marí.   



BRONTOSCORPIO

Parella Brontoscorpio sortint de l'aigua.
El nom Brontoscorpio vol dir "escorpí del tro" i és un Euriptèrid d'un metre de llargada que va viure al Silurià. Era un important depredador de la seva època, ja que els artròpodes eren els animals més grans del Silurià.



PTERYGOTUS

Pterygotus lluitant contra un Brontoscorpio (veure amunt).
El Pterygotus era un Euriptèrid gegant que nedava per els mars primitius que hi havia a Europa. Era uns dels Euriptèrids més grans ja que feia més de 2 metres i menjava petites criatures, com els primers peixos. Aixafava les seves preses amb les seves pinces espinoses, que recorden a les del llamàntol.



ORTHOCERAS

Reconstrucció d'un Orthoceras.
L'Orthoceras és un Cefalòpode extingit que va viure des de l'Ordovicià. El seu nom vol dir "banya recta", ja que tenia una en forma de con que cobria tot el seu cos. El seu cap sobresortia per l'extrem obert. També era molt gran, era de la mida d'un autobús i s'assemblava a l'actual calamar gegant.   



BELEMNIT

Dibuix d'un Belemnit.
Aquests animals són parents dels calamars i sípies actuals i els Ammonits i l'Orthoceras (veure amunt) que també estan extingits. Els Belemnits tenien una closca interna en forma de bala. El seu cos carnós tenia tentacles per caçar i podria haver caçat com avui ho fan els calamars i els pops.



ARTHROPLEURA

Arthropleura caminant per la jungla.
L'Arthropleura era l'artròpode terrestre més gran que ha viscut a la Terra, ja que feia 2 metres de llargada. El seu cos pla estava cobert d'un exoesquelet que consistia en una serie de segments. Els paleontòlegs han descobert les seves petjades que deixava al caminar per terra humida. S'han trobat restes de l'animal a tot del món.



PULMONOSCORPIUS

Pulmonoscorpius a la selva.
El Pulmonoscorpius era un escorpí força gran, ja que feia fins 80 cm de llarg. Els seus fòssils conserven detalls de la filotràquea, prova de que aquest Artròpode carnívor respirava aire i podia viure en terra ferma. 



MEGANEURA

Meganeura volant cap a una planta.
Aquest és l'insecte volador més gran descobert per ara. La Meganeura era una libèl·lula gegant primitiva i era un depredador que volava rapidament per la selva caçant insectes més petits. A l'igual que tots els insectes, tenia 6 potes, 2 antenes i una vista molt aguda. El seu fòssil s'ha conservat meravellosament en depòsits de carbó de tot el món.



ELS PEIXOS

Aquests animals van ser els primers vertebrats en evolucionar. Els primers peixos no tenien mandíbula i eren presa dels invertebrats. Cap al Silurià, els peixos van començar a desenvolupar mandíbula i uns milions d'anys més tard es van convertir en els principals depredadors dels mars. Al Devonià van sorgir els taurons i els Sarcopterigis, que els seus descendents colonitzarien terra ferma. Aquí teniu peixos que van viure durant diferents parts de la seva evolució.



HAIKOUICHTHYS

Banc de Haikouichthys.
El Haikouichthys és un animal primitiu semblant a un peix trobat a la formació Qiongzhusi, a prop de Haikou (Xina). Probablement era un agnat o peix primitiu, relacionat amb les lamprees. Tenia una mida de 2,5 cm i és una mica més estret que un altre peix primitiu anomenat Myllokunmingia, també trobat a la mateixa formació geològica. A Caminant entre Monstres, un banc d'aquests animals ataquen a un Anomalocaris (veure Invertebrats) ferit.



ASTRASPIS

Reconstrucció d'un Astraspis.
L'Astraspis (que el seu nom vol dir "escut estrellat") és un peix primitiu sense mandíbula que va viure a l'Ordovicià. Els seus fòssils s'han trobat als E.E.U.U. i al Canadà.



CEPHALASPIS

Cephalaspis perseguit per un Brontoscorpio (veure Invertebrats).
El Cephalaspis és un peix Agnat amb armadura de la grandària d'una truita. Van viure al Devonià a Europa.



BOTHRIOLEPIS

Parella Bothriolepis.
El Bothriolepis és un peix Placoderm que el seu nom vol dir "escala del fos", s'han trobat 100 espècies  en cada continent. Va viure al Devonià final, fa 360 M.A. i habitava en aigua dolça.



PTERICHTHYODES

Dibuix d'un Pterichthyodes.

El Pterichthyodes és un placoderm que va viure al Devonià, al mateix període que el Bothriolepis (veure amunt) i el Materpiscis (veure avall). Els seus fòssils són comuns en la formació britànica d'Old Xarxa Sandstone, la qual és estudiada pels geòlegs des del segle XIX.   



MATERPISCIS

Mare i cria de Materpiscis.
Materpiscis vol dir "peix mare" en llatí, i és un peix Placoderm que va viure al Devonià Final (uns 380 M.A.) i que es va trobar a la formació Gogo Reef (Austràlia). Només se'l coneix a partir d'un únic exemplar descobert al 2005 amb un embrió no nascut amb un cordó umbilical. Això fa que el Materpiscis sigui el primer vertebrat vivípar (que les cries surten de la panxa de la mare).



DUNKLEOSTEUS

Dunkleosteus en primer pla.
El Dunkleosteus era un Placoderm cuirassat, però només tenia unes plaques al cap i el pit, el que li permetia moure les aletes lliurement. L'articulació entre les plaques feia que pogués tirar el cap  enrere i obrir la boca completament per capturar taurons, peixos i altres animals marins. No tenia dents, tenia una mandíbula proveïda de plaques òssies esmolades que la tancava ràpidament per partir les preses en 2. És un dels Placoderms més grans, feia entre 3,5 i 5 m.



HYNERIA

 Hyneria perseguint a un Hynerpeton (veure Amfibis).
L'Hyneria era un Sarcopterigi depredador que va viure al Devonià, fa uns 360 M.A. Feia uns 4 metres de longitud i pesava fins a 2 tones. Tenia unes mandíbules potents i dents esmolades, i podia nedar ràpid. També hi ha evidencia òssia que tenia aletes potents i potser podia aventurar-se a terra. Caçava peixos i també amfibis, com l'Hynerpeton.



EUSTHENOPTERON

Parella Eusthenopteron sortint de l'aigua.
L'Eusthenopteron era un Sarcopterigi que va viure en els mars de l'Europa i l'Amèrica del Nord fa uns 360 M.A. Tenia unes aletes que creixien d'uns lòbuls musculars i estaven reforçats per os. Els ossos de les aletes eren similars a les potes dels Tetràpodes i es va pensar que podia caminar per terra, però estudis posteriors han demostrat que no eren gaire útils a la terra i vivia sobretot a l'aigua.



LEEDSICHTHYS

Leedsichthys nedant.
El Leedsichthys va ser un dels peixos més grans de tots els temps. Possiblement feia 16 m de llarg i s'alimentava de plàncton. Va viure al Juràssic a l'oceà Pantalassa, Els més joves eren possiblement preses dels pliosaures, com el Liopleurodon.



XIPHACTINUS

Xiphactinus nedant.
El Xiphactinus era un gran peix depredador amb més de 100 vèrtebres!!! El cos llarg, la cua poderosa i les dents afilades que tenia el convertien en un depredador ferotge i un nedador excel·lent, podia arribar 60 kilòmetres per hora. Es coneix com a "`peix buldog", per la seva cara curta. Hi ha un fòssil en que s'ha trobat a un peix anomenat Gillicus, de 1,8 m de llargada, a l'estomac d'aquest monstre.



FALCATUS

Esquelet de Falcatus.

El Falcatus és un gènere de taurons primitius que van viure al Carbonífer inicial, fa 335-318 M.A., els seus fòssils s'han trobat a Montana i Missouri (Estats Units). Els mascles tenien una prominent cresta sobre el cap, com mostra aquesta reconstrucció.



STETHACANTHUS

Stethacanthus nedant.
El Stethacanthus era un gènere de tauró primitiu que va viure durant els períodes Devonià i Carbonífer, al voltant de 360 milions d'anys. Aquesta criatura mesurava gairebé un metre de longitud. És conegut per la seva inusual cresta de l'aleta dorsal, que s'assembla a una taula de planchar. Alguns científics pensen que la cresta pot haver tingut alguna funció durant l'aparellament.



CLADOSELACHE

Banc de Cladoselache.
El Cladoselache era un antic tauró que menjava calamars, crustacis i peixos en els mars que van cobrir bona part d'Amèrica del Nord durant el Devonià. La boca d'aquest tauró es trobava a la part de davant del cap. Com tenia un esquelet de cartílag, tenia que ser un nadador ràpid per a competir amb altres depredadors, com el Dunkleosteus.



HYBODUS

Parella Hybodus (un d'aquest només se li veu la cua).
L'Hybodus és un tauró que va sorgir al Permià i va desaparèixer al Cretaci. Arribava a tenir 2 metres de longitud. Tenia dos tipus de dents (esmolats i plànols) i la seva aleta dorsal posseïa una protecció d'os.



MEGALODON (TAURÓ DE GRANS DENTS)

Megalodon nedant.
El Tauró de grans dents o Megalodon, va ser el tauró més gran de tots. Va viure entre fa 20 MA. (Miocè) i 1,6 M.A. (Plistocè). El Megalodon només es coneix per nombroses dents fòssils i algunes vèrtebres i esquelets parcials. Les dents són similars a les del tauró blanc, però eren més grans, amb una mida que podia superar els 17 centímetres, pel que se sol considerar l'existència d'un estret parentesc entre aquest monstre extingit i el tauró blanc actual.



TIKTAALIK

Esquelet de Tiktaalik.
El Tiktaalik roseae és una espècie de Sarcopterigi extingit del Devonià final. És un exemple de com diverses línies de peixos Sarcopterigis van desenvolupar adaptacions a l'escassetat d'oxigen de les aigües poc profundes d'aquella època, fet que va conduir a l'evolució dels Tetràpodes. Fòssils com aquest es van trobar l'any 2004 en una illa del Canadà.



ELS AMFIBIS

Els amfibis van ser els primers Tetràpodes (o animals vertebrats terrestres) en evolucionar. Van sortir de l'aigua al Devonià i van abundar i prosperar els amfibis Temnospòndils i Lepospòndils durant el Carbonífer i el Permià. Els Lissamfibis (amfibis moderns) van aparèixer al mateix temps que els dinosaures. Aquí teniu exemples de varis amfibis dels tres tipus i el seus parents del Devonià, classificats per ordre alfabètic.



ACANTHOSTEGA

Reconstrucció d'un Acanthostega.
L'Acanthostega era un Tetràpode primitiu i semiaquàtic i un dels primers animals amb extremitats reconeixibles. Va aparèixer durant el Devonià superior, fa uns 365 M.A. No era pas adaptat per a la vida terrestre . Les seves potes no podien suportar el seu pes, així que, segons estudis recents, viuria a l'aigua, al costat de la vegetació que hi creixia per amagar-se de peixos depredadors.



APHANERAMMA

Dibuix d'un Aphaneramma.
L'Aphaneramma és un amfibi Temnospòndil que va viure a la fi del període Triàsic, en el que avui és Austràlia, Sud-àfrica i el Pakistan. S'assemblava a un cocodril i tenia una longitud de 60 cm.



BALANERPETON

Balanerpeton reposant en un arbre.
El Balanerpeton era un Temnospòndil trobat a Escòcia. Aquest amfibi té característiques úniques, com la presència de fosses nasals grans i externes i una orella amb membrana timpànica i estrep semblant a una vara. La morfologia de l'estrep suggereix que el Balanerpeton era capaç de sentir sons d'altres freqüències.



BENTHOSUCHUS

Crani d'un Benthosuchus.

El Bethosuchus és un amfibi del grup dels Temnospòndils trobat a Rússia en sediments del Triàsic inicial. El seu crani fa aproximadament 75 cm de allargada i la longitud total del cos era de 2,5 metres.  



BRANCHIOSAURUS

Esquelet de Branquiosaure.
El Branquiosaure va viure durant el final del Carbonífer i l'inici del Permià. S'han trobats formes adultes que conserven el seu cos semblants a un capgròs, amb brànquies externes i aletes caudals carnoses.



CACOPS

Dibuix d'un Cacops.
El Cacops era un petit Temnospòndil acuirassat que va viure al Permià. Aquest animal tenia un cos ample i baix, amb unes grosses extremitats que li sortien del costat. Tenia una gran boca per atrapar peixos i petits animals terrestres. Les seves plaques òssies el protegien dels carnívors.



CRASSIGYRINUS

Dibuix d'un Crassigyrinus
El Crassigyrinus és un Tetràpode que va viure al període Carbonífer a Escòcia . El Crassigyrinus posseïa un cos allargat, mesurava 1,5 metres. Presentava unes extremitats molt reduïdes i un húmer de tan sol 35 mil·límetres!!!



DIADECTES

Esquelet de Diadectes.
El Diadectes era un amfibi i un dels primers Tetràpodes herbívors. Tenia un cos de rèptil i un crani semblant al dels amfibis. Aquesta barreja de característiques d'amfibi i de Sauròpsid (rèptil) va portar que molts investigadors a creure que el Diadectes era la baula perduda entre aquests grups de vertebrats.



DIPLOCAULUS

Diplocaulus en pla mitjà.
El Diplocaulus era un amfibi que va viure durant el Permià. El seu cos recorda al de la salamandra actual, encara que el cap en forma de bumerang el fa únic. Aquest cap  estava format amb 2 ossos llargs situats a la part posterior del crani, i podria ser  possible que ajudessin a l' animal a arrastrar-se per l'aigua.



EOGYRINUS

Eogyrinus nedant en un riu de la selva.
L'Eogyrinus era un Antracosaure i vivia en els pantans del Carbonífer (350 M.A.). Va ser un dels primers amfibis adaptats per viure en terra ferma. Aquest Tetràpode tenia un cap ample amb grans músculs a la mandíbula, que li permetien fer mossegades semblants a les del cocodril. També tenia el doble de vèrtebres que la majoria d'amfibis i rèptils.



ERYOPS

Esquelet d'un Eryops.
L'Eryops era un dels animals terrestres més grans del període Permià. Tenia un cos robust i unes potes curtes, també tenia un crani pla i al cap tenia uns grans ulls, els orificis nasals a la part superior i la boca plena de dents esmolades. Feia fins a 2 metres, però un depredador tan gran com l'Eryops tenia els seus propis enemics, com el Dimetrodon a terra ferma o els primitius taurons a l'aigua.



GERROTHORAX

Dibuix d'un Gerrothorax.
El Gerrothorax és una espècie d'amfibi Temnospòndil que va viure al Triàsic a Suècia. Feia aproximadament 1 metre de longitud i tenia un cos aplanat.



GREERERPETON

Dibuix d'un Greererpeton.
El Greererpeton va viure al Carbonífer inicial i és un espècie extinta de Temnospòndil. Mesurava 1,50 m. El Greererpeton estava adaptat a la natació. El seu cos tenia 40 vèrtebres, més del doble de la mitjana, i un crani aplanat d'uns 18 cm de longitud.



HYNERPETON

Reconstrucció d'un Hynerpeton.
L'Hynerpeton era un Tetràpode carnívor del Devonià. Com a altres Tetràpodes primitius, es considera un amfibi, malgrat no ser membre de la classe Amphibia. L'Hynerpeton posseïa pulmons desenvolupats, la qual cosa podia li permetia aprofitar l'ambient d'on vivia, ja que en aquella època les plantes es van convertir en arbres, el que van provocar un augment de l'oxigen en l'aire.



ICHTHYOSTEGA

Ichthyostega sortint de l'aigua.
L'Ichthyostega era un Tetràpode primitiu, que s'assemblava a un tritó gegant. Durant molt de temps es va considerar un híbrid entre els peixos i els amfibis, però tot i  així s'ha descobert que l'estructura de la seva orella  determina que estava ben adaptat  per a viure a l'aigua. A més, les potes s'assemblaven a aletes i es dirigien cap als costats i cap a fora, una postura més adequada per remar.



KARAURUS

Dibuix d'un Karaurus.
El Karaurus era un amfibi semblant a la salamandra que va viure a finals del Juràssic al Kazajistàn. Feia aproximadament 20 cm de llarg. Aquest animal és un dels amfibis moderns (Lissamfibis) més antics.



KERATERPETON

Dibuix d'un Keraterpeton.
El Keraterpeton és un gènere extingit de Lepospòndils que va viure a la fi del període Carbonífer a Irlanda i Anglaterra.



KOOLASUCHUS CLEELANDI

Koolasuchus prenent el sol.
El Koolasuchus Cleelandi és una espècie de gran amfibi Temnospòndil que va viure al Cretaci en el que avui en dia és Austràlia. Va viure quan la majoria d'amfibis gegants ja s'havien extingit.



METOPOSAURUS

Reconstrucció d'un Metoposaurus
El Metoposaure és un gènere de Temnospòndil que va viure al Triàsic. Aquest animal principalment aquàtic tenia unes potes petites i dèbils i unes dents esmolades, que tenia en un cap llarg i aplanat. La dieta d'aquesta criatura aplanada consistia en peixos. El Metoposaure feia 3 m i pesava uns 454 kg.



MICROBRACHIS

Microbrachis nedant.
El Microbrachis és un petit Lepospòndil de 15 cm que va viure a la República Txeca al període Carbonífer. El cos del Microbrachis era semblant al de les salamandres o els tritons i tenia més de 40 vèrtebres.



OPHIDERPETON

Ophiderpeton capturant una presa.
L'Ophiderpeton és un Lepospòndil sense potes que va viure a la fi del període Carbonífer en el que avui és la República Txeca, Irlanda, Anglaterra i els Estats Units.



PANTYLUS CORDATUS

Dibuix d'un Pantylus.
El Pantylus Cordatus és Microsaure (un grup de Lepospòndils) Va viure a l'etapa del Cisuralià (Permià) i els seus fòssils s'han trobat a Texas. Mesurava uns 25 cm de longitud. Probablement menjava insectes, tot i que la seva dentadura fa pensar que potser també menjava plantes.



PARACYCLOTOSAURUS

Esquelet de Paraciclotosaure.
El Paraciclotosaure és un Temnospòndil que va viure en el període Triàsic mitjà (fa aproximadament 225 M.A.), en el que avui és Austràlia.



PELTOBATRACHUS

Dibuix d'un Peltobatrachus.
El Peltobatrachus és una espècie de Temnòspondil del Lopíngià (Permià superior) d'Àfrica. Es tractava d'un amfibi totalment terrestre que només tornava a l'aigua per pondre els ous. Per tal de protegir-se dels depredadors, va desenvolupar un blindatge semblant al dels armadillos.



PHLEGETHONTIA

Phlegetonia movent-se per els nenúfars.
El Phlegethontia és un Lepospòndil sense potes (com l'Ophiderpeton) que va viure des de finals del període Carbonífer fins a començament del Permià a la República Txeca i als Estats Units.



PLATYHYSTRIX

Joguina d'un Platyhystrix.
El Platyhystrix era un amfibi que tenia una gran vela dorsal amb forma de lluna creixent. La vela estava coberta de pell irrigada por molts vasos sanguinis, aquesta vela dorsal acumulava la calor del sol del matí i calentava el cos durant tot el dia.



PROTEROGYRINUS

Proterogyrinus lluitant contra una Arthropleura (veure Invertebrats).
El Proterogyrinus ers un Antracosaure semblant a un rèptil que va viure al Carbonífer. Mesurava 2,5 m de llarg. Era un depredador que caçava tant a la terra com a l'aigua i s'alimentava de peixos, grans Artròpodes, rèptils i altres amfibis.



SEYMOURIA

Dibuix d'un Seymouria.
El Seymouria era un Antracosaure que vivia en terra ferma, encara que durant molt de temps els científics van debatre sobre si era un amfibi o un rèptil. Les dents i el crani era típics dels amfibis, però la resta de l'esquelet s'assemblava al dels Sauròpsids (rèptils), a més, ponia els ous a l'aigua i després vivia pràcticament a terra ferma.



TRIADOBATRACHUS

Parella de Triadobatrachus.
El Triadobatrachus és un dels Anurs més antics, ja que va viure a principis del Triàsic (fa aproximadament 250 M.A.) a Madagascar. Mesurava gairebé 10 cm de longitud i tenia moltes característiques primitives, com per exemple tenia 14 vèrtebres (que són més de les que tenen els Anurs actuals, que en tenen de 5 a 9 vèrtebres).



RÈPTILS TERRESTRES NO DINOSAURES

Els Amniotes (Tetràpodes adaptats perfectament a terra ferma) van aparèixer al període Carbonífer. Durant el Permià i el Triàsic van evolucionar i van agafar el control de la Terra fins donar origen als dinosaures. Actualment els Amniotes es divideixen en Sauròpsids o rèptils, que conté els grups dels Anàpsids (tortugues i els seus parents) i els Diàpsids (llangardaixos, serps, tuatares, cocodrils, dinosaures i els seus parents), també hi ha els Sinàpsids (mamífers i els seus parents) i els ocells (actualment classificats com a Diàpsids, ja que estan emparentats amb els dinosaures). Encara que els dinosaures són els més cèlebres , també són interessants els Rèptils Mamiferoides. En aquest apartat ens fixarem en varis exemplars dels 2 altres tipus d'Amniotes. Aquí els teniu.



HYLONOMUS

Reconstrucció d'un Hylonomus
L'Hylonomus va ser un dels primers Amniotes coneguts, va viure a l'est del Canadà al període Carbonífer. Amb una cua llarga i uns dits fins, aquest Amniota era semblant a un llangardaix. Tenia un cap petit però sòlid, amb els músculs de la mandíbula més forts que els dels altres Tetràpodes de l'època. A la boca tenia una filera de dents esmolades, que feia servir per capturar insectes i centpeus.



PETROLACOSAURUS

Una aranya gegant del Carbonífer mirant a un Petrolacosaurus.
El Petrolacosaurus va ser un petit rèptil Diàpsid de 40 cm de llargada, un dels més primitius coneguts. Va viure al Pennsilvanià (Carbonífer), fa més de 300 M.A. La seva dieta estava composta principalment d'insectes. El Petrolacosaurus tenia uns canins característics, un tret principal dels mamífers.



YOUNGINA

Dibuix d'un Youngina.
El Youngina era un petit rèptil que tenia un cap petit i lleuger amb un morro particularment llarg. Tenia forts músculs a la mandíbula, dents esmolades i amples per a triturar cargols i insectes de closca dura. Va viure al Permià i el seu nom ve del col.leccionista de fòssils John Young.



EUPARKERIA

Euparkeria caçant a una mosca.
L'Euparkeria era un Arcosaure que tenia plaques òssies al llarg del pit i de la cua. Encara que aquest Diàpsid passava la major part del temps a 4 potes, també podia còrrer a 2 potes. L'esquelet era molt lleuger, el que feia que fos un animal molt àgil i ràpid, una habilitat que utilitzava quan volia caçar preses petites. El seu nom ve del naturalista anglès W. Kitchen Parker.



EFFIGIA

Reconstrucció d'un Effigia.
L'Effigia és un Raiusuc que va viure al Triàsic superior, en el que avui és Estats Units. Aquest animal de 2 m, es va trobar al jaciment del Ranxo del Fantasma (estat de Nou Mèxic) entre el 1947 i el 1948. Però els paleontòlegs no van examinar el fòssil i va ser guardat al Museu Americà d'Història Natural fins que un estudiant el va descobrir al 2006.



DROMOMERON

Dibuix d'un Dromomeron.
El Dromomeron és un Arcosaure parent dels dinosaures del Triàsic final del sud-oest dels E.E.U.U. Es coneixen restes parcials, principalment un fèmur, estimant-se la longitud total de l'animal en menys d'un metre. Es creu que està estretament emparentat amb el Lagerpeton.



LAGERPETON

Lagerpeton corrent per la selva.
El Lagerpeton tenia la mida d'una gallina, però era molt més esvelt. Aquest petit Arcosaure era un parent proper dels dinosaures. Tenia les potes fines i llargues i caminava sobre els dits, com els actuals ocells.



MARASUCHUS

Marasuchus portant un insecte a la boca.
Els primers fòssils del rèptil Marasuchus es van trobar fa més de 50 anys, però després es trobaren esquelets complets. El Marasuchus era diminut -només feia 40 cm de llargada- i tenia unes dents esmolades com agulles. Era depredador actiu que caçava petits animals, com llangardaixos.



LAGOSUCHUS

Reconstrucció de Dorling Kindersley d'un Lagosuchus.
El Lagosuchus era un petit Arcosaure avantpassat dels dinosaures. Amb la seva postura dreta, la seva cua llarga i els seus braços curts, semblava un dinosaure miniatura. A més, el seu estudi va permetre als paleontòlegs comprendre millor l'evolució dels dinosaures. Caçava insectes i petits rèptils. Tenia la tíbia el doble de llarga que el fèmur, el que feia que fos un Amniota molt ràpid.



COELUROSAURAVUS

Dibuix d'un Coelurosauravus.
El Coelurosauravus era un Diàpsid capaç de planejar que va viure al Permià. Tenia forma de llangardaix i unes dents petites i esmolades, però la seva característica més interessant era que tenia 2 ales que consistien en unes varetes òssies que aguantaven una membrana de pell. Podien estendre les ales per planejar i les plegaven quan no les necessitava. Amb aquestes membranes semblava un actual drac volador, que també és capaç de planejar.



ICAROSAURUS

Icarosaurus volant.
El nom de l'Icarosaurus vé del personatge mitològic Ícar, ja que era capaç de planejar distàncies curtes amb les seves ales, (unes extensions de les costelles cobertes de pell) com els seus parents Coelurosauravus i Kuehneosaurus. Les seves restes són del Triàsic superior i s'han trobat a Nova Jersey (E.E.U.U.)



KEUHNEOSAURUS

Dibuix d'un Keuhneosaurus.
El Keuhneosaurus és parent de l'Icarosaurus i va viure també al Triàsic superior, però les restes d'aquest s'han trobat a Gran Bretanya. Les seves ales eren semblants a les del drac volador actual (Draco), però eren més llargues i més esbeltes. Estudis sobre la seva aerodinàmica indiquen que probablement utilitzava les seves ales com un tipus de paracaigudes i no per planejar.



DESMATOSUCHUS

Desmatosuchus bevent en un riu.
El Desmatosuchus era un Etosaure, amb cuirassa. Encara que tenia un aspecte ferotge, era un herbívor i tenia petites dents en forma de fulla. Presentava 2 fileres de pues corbades i serrades a  l'esquena. Les 2 pues més grans sortien de les espatlles i arribaven als 54 cm de llarg. L'esquena, la cua i el ventre estaven coberts de plaques òssies de forma quadrada. Les seves potes estaven sota l'articulació de la pelvis i no de costat, com la majoria de rèptils.



LOTOSAURUS

Dibuix d'un Lotosaurus.
El Lotosaurus era un rèptil primitiu del grup dels Rauisucs. Presentava pues esveltes al llarg de la columna, la qual aguantava la cua. La cua tenia un teixit que contenia vasos sanguinis i actuava com un regulador de la temperatura corporal. Les potes estaven a sota del cos, com passa amb també els dinosaures, els altres tipus de Rauisucs i el Desmatosuchus (veure amunt).



HYPERODAPEDON

Hyperodapedon menjant en un aiguamoll.
L'Hyperodapedon era un rèptil que exhibia un cos robust i cilíndric i era l'animal més comú del Triàsic. Utilitzava les seves mandíbules amb forma de bec per tallar falgueres i arrels dures. No podia moure la boca d'un costat a un altre, però podia moure-la 'amunt i avall, i així en tenia suficient per obtenir l'aliment. S'ha trobat un esquelet fòssil complet d'Hyperodapedon a l'Índia.



SCAPHONYX

Esquelet d'un Scaphonyx.
Tant el Scaphonyx com l'Hyperodapedon (veure amunt), formen part d'un grup dels Rincosaures.  Els Rincosaures s'anomenen també "les ovelles del Triàsic", ja que eren herbívors, molt nombrosos i de la mida d'una ovella. El Scaphonyx tenia un cos voluminós, potes rabassudes i robustes, una cua gruixuda i una mandíbula en forma de bec.



PAREIASAURE

Dibuix d'un Pareiasaure.
Els Pareiasaures (Pareiasaurus o "llangardaix galta" en grec ) són un gènere d'Anàpsids (grup del qual figuren també les tortugues) que van viure al Permià. Feien aproximadament 2 m i mig de longitud i se n'han trobat fòssils a l'Àfrica i a Europa. Van ser uns dels primers grans rèptils. Eren herbívors pesats i rabassuts que utilitzaven les seves dents en forma de fulla per mossegar grans quantitats de plantes. A la seva familia també hi figura el Scutosaurus (veure avall).



SCUTOSAURUS

Ramat d'Scutosaurus.
Aquesta voluminosa bèstia era tan gran com un rinoceront modern i tenia una capa protectora de plaques, espines i protuberàncies òssies que li donava una certa semblança amb els dinosaures cuirassats. Però el Scutosaurus era de la família dels Pareiasaures (veure amunt). El Scutosaurus tenia una cua molt curta, 5 urpes curtes, protuberàncies còniques i irregulars a l'esquena i un cap ple de protuberàncies i berrugues.



PROTEROSUCHUS

Proterosuchus prenent el sol i badallant.
El Proterosuchus era un antic Sauròpsid parent dels Arcosaures que va viure durant el Triàsic inicial a Sud-Àfrica . Era el rèptil més gran de la seva època, igual de  gran que un dragó de Komodo. Posseïa forts músculs a la mandíbula i al coll, la qual cosa li permetia atacar a animals tan grans com el Sinàpsid  Lystrosaurus. Probablement prenia el sol per regular la temperatura, com els cocodrils. 



PROTOSUCHUS

Dibuix d'un Protosuchus.
Els cocodrils van aparèixer en el Triàsic; al Juràssic, alguns vivien al mar, mentre que alguns exemplars eren terrestres. El Protosuchus només feia 1 m de llarg, però la seva esquena estava coberta de plaques òssies. Tenia unes potents mandíbules i es probable que mengés peixos o petits animals terrestres.



JUNGGARSUCHUS

Reconstrucció de National Geographic d'un Junggarsuchus.
El Junggarsuchus es un Crocodilomorf (grup al qual pertanyen els cocodrils i els seus parents) del Juràssic mitjà trobat a la Xina. Les extremitats del Junggarsuchus estaven ben adaptades per desplaçar-se per terra ferma, per això les seves potes estan orientades verticalment.


PRISTICHAMPSUS

Pristichampsus caçant Hyracotheriums o cavalls primitius.
El Pristichampsus era un cocodril terrestre que estava dotat una cuirassa i una cua com la dels dinosaures, que el feia ser poc apte per la natació. Tenia unes potes llargues i poderoses, i els dits presentaven peülles en lloc d'urpes. Encara que feia 3 m, aquest rèptil era capaç de còrrer veloçment gràcies a les llargues potes i constituïa una amenaça per els nombrosos animals de l'Eocè.



MEGALANIA

Megalania cridant enmig d'un incedi.
El Megalania era una espècie extingida de llangardaix monitor o varànid (grup del dragó de Komodo). Vivia a Austràlia durant el Plistocè i feia 8 m de llargada i feia un pes màxim d'uns 600-620 quilograms. Només el seu crani feia 74 cm de llarg. El Megalania formava part de la megafauna prehistòrica d'Austràlia, junt amb marsupials gegants que podien haver estat les seves preses. Tots ells van desaparèixer fa 40.000 anys, però hi ha rumors que encara en sobreviu algun.



ERYTHROSUCHUS

Dibuix d'un Erythrosuchus.
L'Erythrosuchus era el major carnívor de la seva època. Va ser un depredador voraç i atrevit, que caçava animals que el superaven en mida. No era ràpid ni àgil, però compensava aquestes limitacions amb la força que tenia. El crani feia 1 m i tenia unes dents mortals i esmolades. Una mossegada de les poderoses mandíbules d'aquest rèptil podia ser suficient per matar amb qualsevol animal.



ORNITHOSUCHUS

Ornithosuchus amb un Rincosaure mort.
L'Ornihosuchus té un nom que vol dir "el cocodril ocell", però no era ni un ocell ni un cocodril, era un Arcosaure antic relacionat amb els cocodrils i els dinosaures. De fet, l'Ornithosuchus va ser durant un temps considerat un dinosaure primitiu. Però aquest animal tenia varies característiques que no eren pròpies dels dinosaures, com una sèrie de forats al crani, l'estructura de la part inferior de la columna vertebral i les seves articulacions amb els ossos de la pelvis,etc.



POSTOSUCHUS

Postosuchus molestar per una tribu de Coelophysis.
El Postosuchus és un Rauisuc depredador que va viure en el que avui és Nord-Amèrica cap al final del període Triàsic (fa 220 milions d'anys fins fa 205 M.A.). El seu nom vol dir "cocodril de Post" i ve de la pedrera Quarry a Texas, on s'hi ha trobat el fòssil. Tenia el crani ample i una llarga cua. Com els dinosaures i els altres Rauisucs, s'aguantava per mitjà de potes en forma de columna.



SAUROSUCHUS

Reconstrucció de Discovery Channel d'un Saurosuchus.
El Saurosuchus ("rèptil cocodril") és un Arcosaure que pertany a l'ordre dels Rauisucs. Va viure al Triàsic final al territoris de l'actual Argentina. Amb una longitud de 7 m, segurament era el major membre de la seva família. Es probable que fos capaç d'alçar-se sobre les potes posteriors per períodes curts.


DINILYSIA

Reconstrucció d'una Dinilysia.
La Dinilysia és una serp prehistòrica emparentada amb les constrictores (serps i pitons). Feia uns 1,8 m de longitud i tenia l'esquelet típic de les serps: un crani, esmolades dents a les seves mandíbules i un cos llarg format principalment per dotzenes de vèrtebres, cadascuna d'elles amb un parell de costelles. La Dinilysia tenia encara petits ossos de les extremitats, com els seus parents. 



TITANOBOA

Titanoboa a la selva prenent el sol.
La Titanoboa va viure a Colòmbia al Paleocè fa entre 60 i 58 M.A. És la serp més gran trobada fins ara, amb una mida estimada de 13 metres de llargada i tenia un pes aproximat de 1'135 tones.




RÈPTILS AQUÀTICS

Aquí es troben varies descripcions de rèptils aquàtics extingits, tan d'aigua dolça (cocodrils) com d'aigua salada (Tortugues, Plesiosaures, Ictiosaures i Mosasaures).




PROTEROSUCHUS

Proterosuchus prenent el sol i badallant.
El Proterosuchus era un antic Sauròpsid parent dels Arcosaures que va viure durant el Triàsic inicial a Sud-Àfrica . Era el rèptil més gran de la seva època, igual de  gran que un dragó de Komodo. Posseïa forts músculs a la mandíbula i al coll, la qual cosa li permetia atacar a animals tan grans com el Sinàpsid  Lystrosaurus. Probablement prenia el sol per regular la temperatura, com els cocodrils. 






RUTIODON

Reconstrucció d'un Rutiodon.
El Rutiodon pertany a un ordre d'Arcosaures predadors semi-aquàtics extingits semblants als cocodrils anomenats Fitosaures. Els Fitosaures van prosperar durant el Triàsic superior. El Rutiodon s'ha trobat a l'est dels E.E.U.U.



SARCOSUCHUS

Sarcosuchus prenent el sol i badallant.
El Sarcosuchus era aproximadament el doble en llargada i més de 5 vegades en pes que qualsevol cocodril. Les seves restes s'han trobat a Níger, on també s'han trobat espectaculars restes de dinosaures. Els fòssils del Sarcosuchus comprenen un crani pràcticament complet i varies parts de l'esquelet datats en 110 M.A. El crani mesura quasi 2 m i les mandíbules tenen més de 100 dents esmolades. La longitud total és de 11-13 m i el pes de 8-10 tones, tan gran com per atacar dinosaures.



DEINOSUCHUS

Deinosuchus sortint de l'aigua.
El Deinosuchus, amb un mida de 10 m i un pes de 2-3 tones, era el segon cocodril viu o extingit més gran, després del Sarcosuchus (veure amunt). El Deinosuchus s'ha trobat en roques de finals del Cretaci a Texas (E.E.U.U.), el crani (que fa més de 2 m) és l'única part del cos que s'ha trobat d'aquest monstre aquàtic. El Deinosuchus era tan gran, que es probable que cacés dinosaures, com el Sarcosuchus.



PURUSSAURUS

Joguina d'un Purussaurus.
El Purussaurus era un caiman gegant que va viure fa uns 20 M.A., al Miocè, a Amèrica del Sud. D'ell només s'han trobat cranis, però el crani del Purussaurus fa 1,5 metres i alguns paleontòlegs han estimat que faria 15 metres en total, competint amb el Sarcosuchus i amb el Deinosuchus.




TANYSTROPHEUS


Parella de Tanystropheus.
El Tanystropheus era un estrany rèptil que va viure en els mars poc profunds i al llarg de la costa. Tenia un coll que era més llarg que el cos i la cua junts i que contenía 10 vèrtebres. Menjava peixos. Quan li atacava un depredador, treia la cua i després li tornava a créixer.






PLACODUS

Placodus buscant peixos enterrats.
El Placodus formava part d'un grup de rèptils anomenats Placodonts, que van viure durant el Triàsic i que tenien dents planes adaptades per triturar aliments durs. El Placodus recorda a un cocodril i feia 2 metres. El Placodus nadava agitant la cua d'un costat a un altre, com un cocodril. Entre els Placodonts també hi ha l'Henodus, amb una closca de tortuga.




MESOSAURUS

Esquelet de Mesosaurus.
El Mesosaurus va ser un dels primers rèptils que va tornar a l'aigua després de que els seus parents van evolucionar per alliberar-se del medi aquàtic. Tenia característiques de llangardaix i cocodril. Presentava una cua molt llarga amb una extensa aleta caudal, grans extremitats amb peus palmejats i un cos llarg. Aquest Sauròpsid d'un metre, tenia unes mandíbules plenes de dents llargues en forma d'agulla. Es probable que mengés petits peixos, gambetes i altres animals marins.




METRIORHYNCHUS

Metriorhynchus (Caminant entre Dinosaures).
El Metriorhynchus era un cocodril que vivia als mars del Juràssic. Aquest monstre marí antediluvià nedava molt bé utilitzant les seves 4 potes com rems. El Metriorhynchus tenia al final de la cua una aleta com la d'un peix, i li seria molt difícil caminar per terra.




HENODUS

Grup de Henodus nedant.
El Henodus era un rèptil marí amb aspecte de tortuga aplanada. Nedava en els mars del Triàsic. Tenia un cap en forma de caixa i una boca que no tenia dents, encara que utilitzava les mandíbules per obrir crustacis. Només el cap, les 4 potes i la cua sobresortien de la closca. L'esquena i el ventre estaven protegides per un mosaic de plaques òssies que formaven la closca.




ARCHELON

Reconstrucció d'un Archelon.
L'Archelon del Cretaci va ser la major tortuga que va existir. La closca feia 3,7 m de llarg, el doble que la major tortuga actual, la tortuga llaüt. La distància entre els extrems de les potes anteriors de l'Archelon era de quasi la mateixa llargada. Les seves extremitats estaven convertides en aletes per nedar. Encara així, l'Archelon probablement sortia de l'aigua per pondre els ous, com encara ho fan les tortugues marines actuals.






NOTHOSAURUS


Nothosaurus menjant.
El Nothosaurus va ser un dels primers rèptils que va viure al mar, fa 240 M.A., al Triàsic. Les seves extremitats no estaven del tot convertides en aletes, si no que tenia mans amb 5 dits, possiblement units per membranes. Les potes també indiquen que el Nothosaurus podria caminar per terra ferma, encara que no molt de pressa.



PLESIOSAURE

Joguina d'un Plesiosaurus.
El Plesiosaure és el més famós del seu grup, que porta el seu nom. Es va nombrar el 1821, vint anys abans de que s'encunyés el nom dinosaure, a partir de unes restes trobades al sud d'Anglaterra. Tenia un cap petit, un coll llarg, un cos rabassut, 4 aletes amb forma de paletes i una cua curta i afusada. Els ossos superiors de l'extremitat anterior de la base de cada aleta eren curts i robusts, de manera que els ossos allargats dels dits formaven la major part de l'aleta. És probable que mogués de dalt cap a baix les extremitats. 



CYMBOSPONDYLUS

Cymbospondylus (Caminant entre Dinosaures).
El Cymbospondylus és un Ictiosaure que va viure a mitjans del Triàsic. És un dels membres més primitius, i no s'assembla tant als peixos perquè no tenia aleta dorsal. Tenia 2 parells d'aletes i una cua semblant a la d'una anguila.




SHONISAURUS

Tribu de Shonisaurus.
El Shonisaurus va ser un dels Ictiosaures més grans, amb 15 metres de longitud, i també un dels primers, ja que viure al Triàsic superior. El Shonisaurus tenia algunes característiques inusuals que no comparteix amb altres Ictiosaures: les aletes eren molt llargues i estretes i tenien la mateixa longitud i el seu morro era molt llarg i punxegut.



ICHTHYOSAURUS

Tribu d'Ichthyosaurus.
Aquest és el més famós dels Ictiosaures. El seu nom va ser encunyat al 1818, molts abans que els dinosaures. El gènere Ichthyosaurus compren varies espècies que van viure durant el Juràssic i el Cretaci. Un Ichthyosaurus típic mesurava al voltant de 2 metres de longitud. Com altres Ictiosaures, tenia 4 aletes pectorals, una dorsal i una cua que la sacsejava per impulsar-se semblants a les dels peixos. Els seus narius estaven situats just davant dels ulls, el que li permetia sortir a la superfície només amb aquesta petita part del cos.





CRYPTOCLIDUS

Cryptoclidus mirant un ammonit.
El Cryptoclidus és una espècie de Plesiosaure trobada a Anglaterra, França, Rússia i Amèrica del Sud. Va ser un dels més grans de la seva família: feia 8 m de longitud i podia pesar fins a 8 tones.




LIOPLEURODON

Liopleurodon nedant.
El Liopleurodon va ser el depredador més gran de tots els temps. Mesurava entre 15 i 25 metres de longitud i pesar entre 30 i 100 tones de pes!! També tenia un crani de 3 metres ple de dents en forma d'agulla. Nedava amb la boca oberta perquè l'aigua passés per unes obertures nasals de la mandíbula superior i d'aquí sortia per les altres obertures que tenia davant dels ulls, el que permet al Liopleurodon olorar les seves preses sota de l'aigua. Era un Pliosaure, com el Kronosaurus i el Pliosaurus.


PLIOSAURUS

Pliosaurus caçant un Plesiosaure.
El Pliosaurus és un parent del Liopleurodon que dona nom a la família a la qual pertanyen els dos rèptils, Pliosauridae, que es caracteritzen principalment pel seu coll curt i robust comparat amb el dels seus parents Plesiosaures. Un exemplar trobat a les illes Svalbard de Noruega, conegut popularment com Depredador X, que podria ser un Pliosaurus i feia aproximadament 15 m i 45 tones de pes. Podria haver llançat les seves preses a l'aire per matar-les, com ho fan les orques.




OPHTHALMOSAURUS

Parella d'Ophthalmosaurus.
L'Ophthalmosaurus se'l coneix per tenir els ulls més grans entre els vertebrats. Com el calamar gegant, qui és el que té el rècord actual d'ulls més grans, els utilitzaria per caçar preses a grans profunditats o per la nit. L'Ophthalmosaurus tenia unes aletes relativament curtes i arrodonides amb comparació amb la majoria dels Ictiosaures.


  

MOSASAURE

Mosasaure menjant una tortuga.
Les primeres restes del Mosasaure es van trobar a la dècada del 1770 es van trobar a prop del riu Mosa, Holanda, d'on ve el seu nom. Era un parent proper dels llangardaixos varans que va viure als mars del Cretaci. Alguns Mosasaures van sobrepassar els 15 m de longitud. El cos era llarg i prim com el d'una anguila, amb 4 aletes i una cua llarga i flexible que tenia una punta en forma d'aleta. El seu cap tenia dents esmolades tant en les seves enormes mandíbules com al paladar ossi. També s'han trobat ossos a Kansas (E.E.U.U.).



ELASMOSAURUS

Elasmosaurus menjant.
L'Elasmosaurus va ser un dels últims Plesiosaures i també el més gran, 13-14 m de llarg, amb un coll que fa 6 m. La seva alimentació ha sigut un misteri durant anys, ja que tenia un cap molt petit i un cos molt gros. Durant un temps es va creure flotava per la superfície del mar mirant cap avall per veure si havia algun peix. Però els seus ulls estaven a la part superior del cap, el que li resultaria difícil mirar cap avall. Una altra teoria diu que nadava entre els bancs de peixos i llançava el cos per atrapar-los.



TYLOSAURUS

Dibuix d'un Tylosaurus.
El Tylosaurus és un Mosasaure trobat a Kansas (E.E.U.U.) i a Nova Zelanda que feia de mitjana entre 10 i 12,3 m de longitud però alguns arribaven fins als 15 m o fins i tot més. Només el crani feia 1,75 m. Tenia la part superior més fosca que la ventral, el que li permetia camuflar-se sota l'aigua.





KRONOSAURUS

Kronosaurus lluitant
El Kronosaurus pertanyia al grup Pliosauridae, els rèptils marins de coll curt, de cap gros, complexió robusta, potents mandíbules, dents llargues, aletes amples i cua curta, que va viure a Queensland (Austràlia), fa 120 M.A., quan la regió estava coberta per el mar. El nom, que significa "rèptil del temps", li va donar Heber Longman el 1924. Durant molts anys es va creure que el Kronosaurus tenia una longitud superior als 13 m, però estudis posteriors van demostrar que tenia una llargada entre 9-10 m.




RÈPTILS VOLADORS


Els rèptils voladors que es mostren a continuació són de tipus principals: dracs voladors (que encara sobreviuen) i Pterosaures (extingits). De Pterosaures hi havia de totes maneres, des d'espècies mokt petites que vivien en arbres fins a gegants que podien fer més de 12 m d'envergadura!





COELUROSAURAVUS

Dibuix d'un Coelurosauravus.
El Coelurosauravus era un Diàpsid capaç de planejar que va viure al Permià. Tenia forma de llangardaix i unes dents petites i esmolades, però la seva característica més interessant era que tenia 2 ales que consistien en unes varetes òssies que aguantaven una membrana de pell. Podien estendre les ales per planejar i les plegaven quan no les necessitava. Amb aquestes membranes semblava un actual drac volador, que també és capaç de planejar.



ICAROSAURUS

Icarosaurus volant.
El nom de l'Icarosaurus vé del personatge mitològic Ícar, ja que era capaç de planejar distàncies curtes amb les seves ales, (unes extensions de les costelles cobertes de pell) com els seus parents Coelurosauravus i Kuehneosaurus. Les seves restes són del Triàsic superior i s'han trobat a Nova Jersey (E.E.U.U.)



KEUHNEOSAURUS

Dibuix d'un Keuhneosaurus.
El Keuhneosaurus és parent de l'Icarosaurus i va viure també al Triàsic superior, però les restes d'aquest s'han trobat a Gran Bretanya. Les seves ales eren semblants a les del drac volador actual (Draco), però eren més llargues i més esbeltes. Estudis sobre la seva aerodinàmica indiquen que probablement utilitzava les seves ales com un tipus de paracaigudes i no per planejar.






PETEINOSAURUS

Peteinosarus descansant. 
El Peteinosaurus és un dels Pterosaures més antics. Forma part de la família Dimorphodontidae. Va viure fa uns 210 M.A. i les seves restes s'han trobat a Cene (Itàlia).



EUDIMORPHODON

Esquelet d'Eudimorphodon.
L'Eudimorphodon també s'ha trobat a Itàlia i data de finals del Triàsic. Tenia una envergadura alar de 100 centímetres aproximadament i al final de la cua podria haver tingut una estructura en forma de diamant.



DIMORPHODON

Reconstrucció d'un Dimorphodon.
El Dimorphodon va viure al Juràssic inferior a Anglaterra. Va ser un dels primers Pterosaures trobats per Mary Anning al 1828, i va ser nombrat per Richard Owen al 1859. Feia aproximadament 1,2 metres d'envergadura. Podria haver tingut una bossa membranosa a la mandíbula. S'ha suggerit que era bípede, encara que petjades d'altres Pterosaures indiquen que eren quadrúpedes. 





ANUROGNATHUS

Cap d'Anurognathus. 
L'Anurognathus era un petit Pterosaure de 9 cm i una envergadura de 50 cm. Presentava un cap curt amb dents en forma d'agulla per capturar insectes i una cua curta per permetre una major maniobrabilitat per caçar.



RHAMPHORHYNCHUS

Rhamphorhynchus ( Caminant entre dinosaures).
La principal característica del Rhamphorhynchus són les seves dents fines i esmolades, que sobresortien cap endavant des dels costats, una disposició ideal per atrapar peixos. Hi va haver diferents espècies de Rhamphorhynchus: les més grans tenien un crani de més de 20 cm i la seva longitud total era de més d'un metre. Les més petites tenien un crani de la mida d'un polze humà i una envergadura de menys de 40 cm. Dona nom al grup de Pterosaures Rhamphorhynchoidea.




PTERODÀCTIL

Esquelet de Pterodàctil.
El nom Pterodàctil (Pterodactylus) vol dir "dit alat" amb grec, ja que les seves ales estaven soportades per un sol dit llarg. És el Pterosaure més conegut i famós, ja que va ser el primer que es va trobar, per Cosimo Collini el 1784 a Solnhofen (Alemanya) i també el primer què es va nombrar, per Georges Cuvier el 1809. Tenia una envergadura d'entre 50 i 75 cm. Era carnívor i s'alimentava de peixos que caçava als llacs on vivia. Com altres Pterosaures, les seves ales estaven recobertes de membranes de pell.   




DSUNGARIPTERUS

Parella de Dsungaripterus.
El Pterosaure xinès Dsungaripterus es caracteritza sobretot pel cap: presentava una cresta òssia sobre el morro, així com unes llargues i estretes mandíbules que acabaven en un bec corb. Tenia unes grans dents romes a la part posterior de la boca per picar crustacis. La zona anterior no tenia dents estava corbaba cap amunt i actuava com si fossin unes pinces per a poder obrir les closques dels mol·luscs i atrapar la part tova de l'interior.






PTERANODONT

Pteranodont pescant.
El Pteranodont era un pterosaure comú a l'Europa i Amèrica del Nord del Cretaci, també va ser un dels més grans de la seva família. Vivia a les platges i penya-segats i menjava peix i marisc. Com en tots els pterosaures les ales estaven fetes de membranes de pell i no de plomes.




QUETZALCOATLUS

Quetzalcoatlus ( Caminant entre Dinosaures)
El Quetzalcoatlus és Pterosaure trobat a Texas al 1971. El seu nom ve del déu asteca del vent Quetzalcoatl, que era una serp gegant amb plomes. El Quetzalcoatlus va ser el Pterosaure més gran conegut, feia 12 m d'envergadura i només el cap feia entre 1,5 i 2 m. El seu cap tenia un bec sense dents.





TROPEOGNATHUS

Dibuix d'un Tropeognathus.
El Tropeognathus feia 6 metres d'envergadura. El seu nom, que significa mandíbula amb quilla, vé de les elevades crestes que tenia al bec. També mostrava signes d'una petita cresta a la part posterior del cap. Tenia 26 dents fines i punxegudes a la mandíbula superior i 22 a la inferior. Els seus fòssils són escassos i es van descobrir per primera vegada al Brasil. 




ANHANGUERA

Anhanguera volant.
L'Anhanguera era un Pterosaure brasiler de la família del Tropeognathus i l'Ornithocheirus i, com aquests dos, tenia una característica cresta damunt del bec . Les seves dents indiquen que menjava peix i tenia una envergadura d'entre 4 i 5 m. El seu nom vé de les llengua indígena tupí-guaraní i vol dir "ànima antiga".





ORNITHOCHEIRUS

Colònia d'Ornithocheirus volant.
El Ornithocheirus era un Pterosaure enorme per a la seva època, el Cretaci Inferior, ja que, amb 12 metres i uns 3,5 metres de longitud, va ser un dels Pterosaures més grans de tots, junt amb el Quetzalcoatlus. Però només pesava 70 kg, ja que els seus ossos eren buits i plens d'aire. És parent del Tropeognathus i l'Anhanguera i també té crestes al bec.



TUPUXUARA

Tupuxuara amb una presa al bec.
El Tupuxuara mesurava uns 2,5 metres de llarg i 5,4 metres d'envergadura. Tenia una gran cresta característica al seu cap, les femelles la tenien més arrodonida i les cries no en tenien. Aquesta cresta anava des del morro fins a darrere del crani. Com el Tapejara i l'Anhanguera, el seu nom vé del tupí-guaraní.




TAPEJARA

Tapejara cridant.
El Tapejara era la seva cresta prominent del cap, formada per una prolongació de la pell que tenia des del nas fins darrere dels ulls i que en alguns mascles arribava a fer un 1 metre d'alçada i que li serviria per atreu-re a les femelles. Tenia un bec sense dents, que segons alguns paleontòlegs servia per caçar peixos, mentre que altres creuen que menjava fruita. El nom Tapejara vé de la llengua tupí-guaraní i vol dir "ésser antic".





PTERODAUSTRE
Colònia de Pterodaustres.
El Pterodaustre era un pterosaure argentí. Tenia un bec molt estrany que era perfecte per filtrar petits animals en els llacs salats. La mandíbula inferior del bec tenia 500 dents que semblaven una pinta!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada